 |
| Coberta del llibre de poemes Marbre d'aire |
Un títol que és poesia, una imatge que funciona. Allò granític sembla que no pesi gens, paradoxalment. El que és eteri al mateix temps és feixuc. Com un altre títol, La insostenible lleugeresa del ser. Tot alhora, el que només passa en l'art.
Bon dia, Helena.
ResponEliminaUna imatge molt poètica, molt suggerent, així com el títol del poemari. No l'he llegit. Me l'hauré d'apuntar. M'agradà molt Joana. Mil gràcies, una altra vegada.
Aquest llibre recull molts poemes de moltes èpoques, també sobre el seu primer amor, que es deia Elena!
EliminaÉs encertada la portada, una estructura sòlida que s'eleva i fluctua, com la poesia de Margarit.
ResponEliminaSí, és tan bona coberta com la seva poesia!
EliminaIrònic, el marbre que sura. De tota manera, les imatges en marbre són clares i etèries, i tanmateix pesen molt.
ResponEliminaÉs veritat, el marbre és molt elegant i de categoria, i alhora és bast.
Elimina