dijous, 2 d’agost de 2012

Coberta del llibre de poemes 
Marbre d'aire 

Un títol que és poesia, una imatge que funciona. Allò granític sembla que no pesi gens, paradoxalment. El que és eteri al mateix temps és feixuc. Com un altre títol, La insostenible lleugeresa del ser. Tot alhora, el que només passa en l'art.

6 comentaris:

  1. Bon dia, Helena.

    Una imatge molt poètica, molt suggerent, així com el títol del poemari. No l'he llegit. Me l'hauré d'apuntar. M'agradà molt Joana. Mil gràcies, una altra vegada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest llibre recull molts poemes de moltes èpoques, també sobre el seu primer amor, que es deia Elena!

      Elimina
  2. És encertada la portada, una estructura sòlida que s'eleva i fluctua, com la poesia de Margarit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és tan bona coberta com la seva poesia!

      Elimina
  3. Irònic, el marbre que sura. De tota manera, les imatges en marbre són clares i etèries, i tanmateix pesen molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És veritat, el marbre és molt elegant i de categoria, i alhora és bast.

      Elimina