dimecres, 22 d’agost de 2012


Lucidesa dins Atelier du La Malquerida

L'obra i la interpretació, el reflex sempre imperfecte. O bé la realitat i l'art, també reflex imperfecte, però bell. Que el reflex sigui distorsionat encara el fa més atractiu i lúcid, a voltes.


8 comentaris:

  1. M'encanten els reflexes, recordo un exercici que vaig fer d'imatges com la que mostres quan estudiva fotografia!

    Els reflexes a mi em fan reflexionar, se m'enduuen a un estat de relax místic, creen una bella dicotomia.

    Noves salutacions, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Reflexionar etimològicament ve de reflex? En tot cas em fas reflexionar també, Gemma.

      Elimina
  2. De vegades hi podem veure la realitat en els reflexos...
    Molt maca la foto.

    Aferradeta.

    ResponElimina
  3. Això em recorda a allò altre de "la veritat és un mirall trencat", amb tot de bocins que reflecteixen les idees en un o altre sentit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sergi,
      això deia Espriu a Primera historia d'Esther, i té sentit aquí i arreu.

      Elimina
  4. Interpretació bella i interessant. Gràcies per compartir-la, Helena! Un petó!

    ResponElimina