dimecres, 22 d’agost del 2012


Lucidesa dins Atelier du La Malquerida

L'obra i la interpretació, el reflex sempre imperfecte. O bé la realitat i l'art, també reflex imperfecte, però bell. Que el reflex sigui distorsionat encara el fa més atractiu i lúcid, a voltes.


Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

8 comentaris:

  1. GEMMA22 d’agost del 2012, a les 11:05

    M'encanten els reflexes, recordo un exercici que vaig fer d'imatges com la que mostres quan estudiva fotografia!

    Els reflexes a mi em fan reflexionar, se m'enduuen a un estat de relax místic, creen una bella dicotomia.

    Noves salutacions, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals22 d’agost del 2012, a les 12:30

      Reflexionar etimològicament ve de reflex? En tot cas em fas reflexionar també, Gemma.

      Elimina
  2. sa lluna22 d’agost del 2012, a les 15:34

    De vegades hi podem veure la realitat en els reflexos...
    Molt maca la foto.

    Aferradeta.

    ResponElimina
  3. Sergi22 d’agost del 2012, a les 17:08

    Això em recorda a allò altre de "la veritat és un mirall trencat", amb tot de bocins que reflecteixen les idees en un o altre sentit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals22 d’agost del 2012, a les 17:53

      Sergi,
      això deia Espriu a Primera historia d'Esther, i té sentit aquí i arreu.

      Elimina
  4. Núria Pujolàs23 d’agost del 2012, a les 11:06

    Interpretació bella i interessant. Gràcies per compartir-la, Helena! Un petó!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)