 |
| LIST, Herbert |
De la imatge d'una mena de caverna de Plató, a la llum enlluernadora del sol reflectit en l'aigua, i les onades contra la roca. L'horitzó trencat per la figura humana, entre mar i cel. Tots els artistes cercarien una bona vista com aquesta, tots els espectadors també.
Un forat cap a la immensitat del mar, crec que no hi ha millor escapada.
ResponEliminaJa hi sóc ací, Helena!!!
Que bé, Joana! Deus tornar amb moltes ganes, la teva sí que ha estat una escapada.
EliminaPreciosa imatge, el perfel de la cavitat em suggereix el perímetre d'alguna illa, quina?... una d'imaginària.
ResponEliminaBon dia de diumenge, Helena.
Bona comparació, Gemma. L'illa del tresor ja seria com aquesta.
EliminaAquest cervell no està curull d'idees. Hi ha un vigilant per si es vessa...
ResponEliminaJo crec que sí que és curull d'idees, amb contenció!
EliminaUna finestra natural oberta a la mar i a la llum, fantàstic!
ResponEliminaSí, la finestra, tema universall de l'art, com les escales.
EliminaQue les ombres no ens portin un miratge!!!
ResponEliminaDafne, les ombres són miratges, la vista mai.
ResponEliminaMolt bonic Helena, de la foscor a l'enllueirnament tan sols hi ha un pas a vegades.
ResponEliminaMoltes gràcies, Marta. La foto reforça l'efecte contrast que suggereix el que tu dius, d'un pas entre la foscor i l'enlluernament.
EliminaUna escletxa molt femenina.
ResponEliminaUn comentari molt masculí.
ResponEliminaAquesta escletxa és molt bella.
EliminaÉs el món sencer.
Un homenatge a la creativitat femenina.
Plató és femení, doncs.
EliminaEl món sencer en una escletxa.
Sí.
EliminaI també E. Kant.
EliminaUf, Kant, quins records... Són els meus filòsofs preferits.
Elimina