divendres, 31 d’agost de 2012


LIST, Herbert
De la imatge d'una mena de caverna de Plató, a la llum enlluernadora del sol reflectit en l'aigua, i les onades contra la roca. L'horitzó trencat per la figura humana, entre mar i cel. Tots els artistes cercarien una bona vista com aquesta, tots els espectadors també.

19 comentaris:

  1. Un forat cap a la immensitat del mar, crec que no hi ha millor escapada.

    Ja hi sóc ací, Helena!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé, Joana! Deus tornar amb moltes ganes, la teva sí que ha estat una escapada.

      Elimina
  2. Preciosa imatge, el perfel de la cavitat em suggereix el perímetre d'alguna illa, quina?... una d'imaginària.

    Bon dia de diumenge, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona comparació, Gemma. L'illa del tresor ja seria com aquesta.

      Elimina
  3. Aquest cervell no està curull d'idees. Hi ha un vigilant per si es vessa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que sí que és curull d'idees, amb contenció!

      Elimina
  4. Una finestra natural oberta a la mar i a la llum, fantàstic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la finestra, tema universall de l'art, com les escales.

      Elimina
  5. Que les ombres no ens portin un miratge!!!

    ResponElimina
  6. Dafne, les ombres són miratges, la vista mai.

    ResponElimina
  7. Molt bonic Helena, de la foscor a l'enllueirnament tan sols hi ha un pas a vegades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Marta. La foto reforça l'efecte contrast que suggereix el que tu dius, d'un pas entre la foscor i l'enlluernament.

      Elimina
  8. Respostes
    1. Aquesta escletxa és molt bella.
      És el món sencer.
      Un homenatge a la creativitat femenina.

      Elimina
    2. Plató és femení, doncs.
      El món sencer en una escletxa.

      Elimina
    3. Uf, Kant, quins records... Són els meus filòsofs preferits.

      Elimina