dissabte, 4 d’agost del 2012

PRAT, Toni, Roda humana dins Poesia visual


El progrés, la goma del pneumàtic, no s'oblida d'allà on prové, la bellesa primitiva, les petjades que s'esborren, el passat, la infantesa. "L'home és el que queda del nen", diu Ana Ma Matute.


Publicat per a

18 comentaris:

  1. Joana4 d’agost del 2012, a les 9:28

    La roda no tindria vida sense l'empempta humana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals4 d’agost del 2012, a les 12:57

      Joana,
      l'empenta o l'emprempta?

      Elimina
    2. Joana5 d’agost del 2012, a les 9:41

      Qualsevol de les dues vindria a dir el mateix, ja fos la força que l'espentara o la petjada com a element metonímic que l'inventara o el fera servir

      Elimina
    3. Helena Bonals5 d’agost del 2012, a les 12:42

      D'acord, Joana, ho expliques molt bé!

      Elimina
    4. Jordi Dorca5 d’agost del 2012, a les 16:23

      La imprempta.

      Elimina
    5. Helena Bonals5 d’agost del 2012, a les 18:34

      Molt bon joc de paraules, Jordi. La imprempta és progrés, i generalment tots volem publicar en paper.

      Elimina
  2. Núria Pujolàs4 d’agost del 2012, a les 16:02

    La vida roda i ens marca, mecànicament i humana. M'agrada la nitidesa d'aquesta poesia visual. Un petó, Helena, i bon estiu!

    ResponElimina
  3. cantireta4 d’agost del 2012, a les 17:53

    I va endavant, aquest home?

    ResponElimina
  4. sa lluna4 d’agost del 2012, a les 22:44

    És cert que "l´home és el que queda del nen". A mi m´agrada sentir que encara sóc més nena que dona...

    Una aferradeta!

    ResponElimina
  5. Jordi Dorca5 d’agost del 2012, a les 12:45

    Unes petjades ben doloroses, tanmateix.
    PS: et van trobar a faltar a la darrera trobada blogaire, oi?

    ResponElimina
  6. Helena Bonals5 d’agost del 2012, a les 12:54

    Sí que són doloroses les petjades, però alhora gratificants.

    Jordi, si pogués dormir cinc hores només com el Víctor Pàmies, hi hauria anat. Vaig anar a dormir a les tres després de la trobada d'acordionistes d'Arsèguel, i em començava a marejar. Va com va.

    ResponElimina
  7. Audrey5 d’agost del 2012, a les 23:24

    El progrés abans que l'home? o l'home que vol cercar el progrés?.
    M'agrada que les persones, les lectures, allò que visc em deixi petjada.

    Una abraçada, Helena.

    ResponElimina
  8. David Lázaro6 d’agost del 2012, a les 1:25

    Jo veig que les petjades de l'home són tan agressives com aquesta roda, que segur que és capaç de tot...
    Molt bona.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals6 d’agost del 2012, a les 9:49

      David, les petjades de l'home no em semblen tan agressives com les de la roda, perquè provindrien de la infantesa.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)