 |
| APARICIO, Saelia. S/T (San Borondón), 2012 dins Art Nueve |
La recta és el camí més curt entre dos punts. Sempre em meravella aquesta capacitat de l'home per controlar la natura. Encara que no demostri gaire sensibilitat, generalment, un enginyer de camins, ports i canals. El progrés té el seu valor, la bellesa també. Mig món se'n riu de l'altre mig, idea que, per cert, s'escauria al conjunt de la instal·lació, partida pel mig.
Llàstima, que de vegades aquest mateix home, és un salvatge i destrueix sense miraments!!!
ResponEliminaUna abraçada!!!
Tens raó, Dafne. El progrés porta enrere moltes vegades.
EliminaUna abraçada!
L'opressió de sentir-se dins, com Sheerazada entre el basalt.
ResponEliminaSí que és com trobar-se entre la lava, Olga. Els túnels també són opressius, antinaturals.
EliminaPotser la muntanya va oferir un llit amagat a la noia que havia vist plorar, amb carona espantada, en aquella plaça dura de davant del museu.
ResponEliminaQue maco, Núria!
EliminaEL progrés té aquestes coses, però és un horror. No sé si és aquesta la intenció de l'artista, però tenint aquestes aberracions a una escala més petita fa que hi pensem.
ResponEliminaSalutacions
David, sí, fa pensar, aquesta instal·lació.
EliminaPosar formigó allà on sempre hi havia hagut fusta. Tallar la fusta (els arbres) perquè es vegi el formigó :(
ResponEliminaCantireta, és un sense sentit, sí.
Elimina