 |
| GÓMEZ PABLOS, Mercedes. Tejados, 2011 |
Les teulades, la part que és més a prop del cel d'una casa. L'artista sembla que es vulgui projectar en la part que és més elevada d'una construcció. Es tractaria de començar la casa per la teulada, contràriament al que se sol admetre. "Primum filosofare, postem manducare", capgirant l'expressió.
M'agrada la pintura, però es nota que l'artista té uns bons fonaments per a projectar aquestes teulades. Bon diumenge, Helena!!
ResponEliminaSílvia, "Càlcul d'estructures", diria Margarit.
EliminaJo en sé molt poc de calcular, però aquestes panoràmiques m'agraden força. La ciutat vista des de lluny. Des de la natura, que diries tu.
EliminaBon diumenge, Helena.
La ciutat vista des de lluny és un exemple del que suggereix el sublim, per la seva immensitat, segons el meu professor d'història de l'art.
EliminaI si hi ha volgut posar una mica de cel en cada llar...
ResponEliminaEm sembla molt poètica aquesta pintura, m´agrada!
Uns bessets de diumenge!
sa lluna, sembla que no hi passi res, però és estètica i fa pensar.
EliminaTots voldríem tocar el cel alguna vegada tan sols aixecant la mà, segur que l'artista ha tocat el cel!!
ResponEliminaMarta, sí, ha tocat el cel per tornar a la terra, com qui ha sortit de la caverna de Plató.
EliminaRoba estesa i goteres en cada teulada, o coloms morts :o)
ResponEliminaMolt realista, cantireta.
ResponElimina