dilluns, 20 d’agost del 2012


LOOTZ, Eva. Redes de agua, 2007. Dins Art Nueve

Com en una carena. Les onades d'aigua contràries, a través del vent, conflueixen i s'entremesclen per uns instants. Vent que és metàfora de l'art, d'allò immaterial.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

6 comentaris:

  1. sa lluna20 d’agost del 2012, a les 11:54

    Veus? amb aquesta foto si em quedo bocabadada!
    Forces contràries mesclades,lligades per uns instants, per la força superior del vent.

    Molt bon dia, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals20 d’agost del 2012, a les 14:13

      sa lluna,
      estic d'acord amb tu, és una imatge senzilla, molt maca i difícil de trobar amb la càmera. Té molta màgia.

      Elimina
  2. GEMMA20 d’agost del 2012, a les 13:35

    Art fugaç, onades que es creen constanment i es desfan.

    Fresques temperatures d'art afímer.

    Bones, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals20 d’agost del 2012, a les 14:14

      Gemma,
      sí que n'és, d'efímer aquest art. La fotografia congela per un temps més la realitat, però.

      Elimina
  3. Sergi20 d’agost del 2012, a les 14:04

    Jo sempre dic que la ciència té molta poesia darrere. O com deia Plató "la bellesa és la resplendor de la veritat". En el cas de la foto, aquesta bellesa és bastant òbvia. Les interferències d'ones, que se sumen i es resten, queden perfectament plasmades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals20 d’agost del 2012, a les 14:18

      Sergi,
      on hi ha metàfores hi ha poesia, encara que sigui ciència. Però crec que l'estil és un element més aviat exclusiu de la literatura o de la poesia.

      La bellesa és òbvia en aquesta imatge, és veritat! Replendor de la connexió entre les idees, o les ànimes.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)