dilluns, 6 d’agost del 2012

PUCH, Gonzalo dins Art Nueve

(segona versió)
Les matemàtiques, l'abstracció, comprimides en una mena de píndoles, de garbuixos de paper. La saviesa, les obres d'art, també són com píndoles, idees que no han de venir soles per anar bé, s'han d'interrelacionar entre elles, si no s'obliden. Nou boles, com les nou notes fins al deu, cada cop més gruixudes, cada cop més savis.
Publicat per a

18 comentaris:

  1. Joana6 d’agost del 2012, a les 14:21

    La vida és una gran incògnita també, Helena. Tot un misteri saber encaixar o interrelacionar les diferents peces que la formen.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals6 d’agost del 2012, a les 15:32

      Crec que tens raó, Joana. La vida i l'art són enigmes.

      Elimina
  2. cantireta6 d’agost del 2012, a les 18:47

    Exàmens suspesos? Deures fallits? Càlculs errats? Tot pot ser...

    ResponElimina
  3. Helena Bonals6 d’agost del 2012, a les 18:51

    Em descol·loques, cantireta! Es nota que ets professora.

    ResponElimina
  4. Sílvia 6 d’agost del 2012, a les 19:16

    També podrien ser xuletes! Molt curiosa aquesta imatge, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals6 d’agost del 2012, a les 19:36

      És maca, però difícil d'interpretar!

      Elimina
    2. Helena Bonals6 d’agost del 2012, a les 19:47

      Podrien ser les diferents notes, nou, fins al deu! Cada cop més gruixudes, les boles. Cada cop més savis.

      Elimina
  5. cantireta6 d’agost del 2012, a les 21:51

    Podrien ser els planetes, de més gran a més petit, en què els números serien necessaris per als seus diàmetres i composició química. En el fons, tots som matemàtiques, oi?
    Tu, Helena, xata, sempre em fas pensar. I m'agrada!!

    ResponElimina
  6. cantireta6 d’agost del 2012, a les 21:55

    De fet, les notes només són set: Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si. I entre el Mi i el Fa, i entre el Si i novament el Do només hi ha un semito (per entendre'ns, 1/2 to, en lloc d'1, que fóra un número sencer)
    I callo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals7 d’agost del 2012, a les 10:07

      M'agraden les teves dues idees, cantireta. La segona, la de les notes, s'escau més, però.

      Elimina
  7. Jordi Dorca7 d’agost del 2012, a les 15:57

    Aparteu-vos, boles de paper! Que m'empaita una roda! I em dic Moisès!

    ResponElimina
  8. sa lluna7 d’agost del 2012, a les 21:04

    De molt difícil interpretació per a mi aquestes boles de paper...encara que em porten a un record, el voltant de la paperera de l´aula.

    Una aferradeta.

    ResponElimina
  9. Núria Pujolàs9 d’agost del 2012, a les 16:38

    Gràcies per compartir aquestes bales de saviesa, la saviesa relacional dels xiquets a l'hora del pati. Un petó!

    ResponElimina
  10. Helena Bonals10 d’agost del 2012, a les 10:05

    Gràcies Núria, faig el que puc!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)