divendres, 24 d’agost del 2012

ALMANZA PEREDA, Alejandro. Would you just give me a place to stand?

Aquesta imatge recull un tros d'una instal·lació en què les potes dels mobles són així d'inestables, no toquen directament de peus a terra. Uns maons trencadissos i un llibre, símbols de la lleugeresa, d'allò immaterial, sostenint un moble pesat. Tot s'hauria de recolzar en els llibres, la literatura és la base de tot, fins pels que no saben entrar-hi.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

20 comentaris:

  1. Marta24 d’agost del 2012, a les 13:10

    M'agrada la metàfora. Els llibres i l'art en general són un bon recolzament, quan més t'hi endinses més reconfort hi trobes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals24 d’agost del 2012, a les 16:01

      Marta, els llibres, quan hi has entrat mai els deixaràs del tot.

      Elimina
  2. Sílvia 24 d’agost del 2012, a les 14:34

    Ostres, quina interpretació... jo algun cop he posat un llibre a la pota d'una taula que ballava i m'he sentit malament, ja veig que no calia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals24 d’agost del 2012, a les 16:04

      Que bo, Sílvia! Devia ser algun llibre dels de classificació "romàntica", que detesto!

      Elimina
  3. zel25 d’agost del 2012, a les 11:04

    Vaja, per mi és el símbol del fràgil equilibri que encara ens sostè...fins quan???

    ResponElimina
  4. Helena Bonals25 d’agost del 2012, a les 11:18

    Molt bona comparació, zel. Crec que és ben actual, aquesta imatge.

    ResponElimina
  5. cantireta25 d’agost del 2012, a les 11:49

    M'agrada el títol de la instal·lació. Dóna'm un punt de suport per arribar lluny... Però sisplau, que sigui sensat, el punt, no com ara :(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals25 d’agost del 2012, a les 16:33

      Sí, cantireta, que tingui sentit, el suport, com en tenen els llibres.

      Elimina
  6. Josep25 d’agost del 2012, a les 18:28

    Jo l'últim que faria seria posar un llibre sota la pota d'una taula.
    Un llibre et pot apropar al paradís, al teu, encara que ho visquis de la ma d'un o de un altre. Un llibre va amb tu de viatge, o et porta el viatge a casa. És un amor que va i que torna...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals25 d’agost del 2012, a les 18:44

      Josep, jo tampoc posaria un llibre en aquesta situació, però com a idea m'agrada. M'agrada molt el que dius del que és un llibre.

      Elimina
  7. Jordi Dorca25 d’agost del 2012, a les 19:16

    Excel·lent. Sense cultura, sense història, no hi ha res. No hi ha piano que valgui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals26 d’agost del 2012, a les 0:15

      Jordi: crec que no es tracta d'un piano, però ho podria ser. Sense la cultura de la llengua, l'eina de la literatura, la poesia no pot excel·lir tampoc.

      Elimina
    2. Jordi Dorca26 d’agost del 2012, a les 16:44

      El piano sempre ha de trontollar.
      L'admiro. S'hi ha d'estar molt bé en aquesta posició.

      Elimina
    3. Helena Bonals26 d’agost del 2012, a les 16:52

      Una posició difícil i gloriosa alhora.

      Elimina
  8. Audrey25 d’agost del 2012, a les 23:33

    Llibres com a suport, llibres per fermar(-nos).
    Bona interpretació!.

    Abraçada, Helena.

    ResponElimina
  9. Lupe25 d’agost del 2012, a les 23:43

    Jo encara diria més...si algunes coses trontollen actualment, és per la falta de coneixement i cultura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals26 d’agost del 2012, a les 0:19

      Lupe, penso que la cultura és bona per a tothom, no tan sols pels iniciats.

      Elimina
  10. cantireta26 d’agost del 2012, a les 11:39

    Tanmateix, aquesta cultura té vessants que jo desconec. Fins i tot aprenem de qui no creiem que ens pugui ensenyar. Aquests "pianos" han de deixar de ser soberbis, les pianoles i els pianos de joguina també en saben molt, de fer música (entenguem piano=cultura en general).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals26 d’agost del 2012, a les 13:48

      cantireta, la cultura popular és l'origen de la Simfonia número 7 de Beethoven. Estic d'acord amb tu.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)