divendres, 24 d’agost del 2012

ALMANZA PEREDA, Alejandro. Would you just give me a place to stand?

Aquesta imatge recull un tros d'una instal·lació en què les potes dels mobles són així d'inestables, no toquen directament de peus a terra. Uns maons trencadissos i un llibre, símbols de la lleugeresa, d'allò immaterial, sostenint un moble pesat. Tot s'hauria de recolzar en els llibres, la literatura és la base de tot, fins pels que no saben entrar-hi.

20 comentaris:

  1. M'agrada la metàfora. Els llibres i l'art en general són un bon recolzament, quan més t'hi endinses més reconfort hi trobes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta, els llibres, quan hi has entrat mai els deixaràs del tot.

      Elimina
  2. Ostres, quina interpretació... jo algun cop he posat un llibre a la pota d'una taula que ballava i m'he sentit malament, ja veig que no calia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bo, Sílvia! Devia ser algun llibre dels de classificació "romàntica", que detesto!

      Elimina
  3. Vaja, per mi és el símbol del fràgil equilibri que encara ens sostè...fins quan???

    ResponElimina
  4. Molt bona comparació, zel. Crec que és ben actual, aquesta imatge.

    ResponElimina
  5. M'agrada el títol de la instal·lació. Dóna'm un punt de suport per arribar lluny... Però sisplau, que sigui sensat, el punt, no com ara :(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, cantireta, que tingui sentit, el suport, com en tenen els llibres.

      Elimina
  6. Jo l'últim que faria seria posar un llibre sota la pota d'una taula.
    Un llibre et pot apropar al paradís, al teu, encara que ho visquis de la ma d'un o de un altre. Un llibre va amb tu de viatge, o et porta el viatge a casa. És un amor que va i que torna...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep, jo tampoc posaria un llibre en aquesta situació, però com a idea m'agrada. M'agrada molt el que dius del que és un llibre.

      Elimina
  7. Excel·lent. Sense cultura, sense història, no hi ha res. No hi ha piano que valgui.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jordi: crec que no es tracta d'un piano, però ho podria ser. Sense la cultura de la llengua, l'eina de la literatura, la poesia no pot excel·lir tampoc.

      Elimina
    2. El piano sempre ha de trontollar.
      L'admiro. S'hi ha d'estar molt bé en aquesta posició.

      Elimina
    3. Una posició difícil i gloriosa alhora.

      Elimina
  8. Llibres com a suport, llibres per fermar(-nos).
    Bona interpretació!.

    Abraçada, Helena.

    ResponElimina
  9. Jo encara diria més...si algunes coses trontollen actualment, és per la falta de coneixement i cultura.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lupe, penso que la cultura és bona per a tothom, no tan sols pels iniciats.

      Elimina
  10. Tanmateix, aquesta cultura té vessants que jo desconec. Fins i tot aprenem de qui no creiem que ens pugui ensenyar. Aquests "pianos" han de deixar de ser soberbis, les pianoles i els pianos de joguina també en saben molt, de fer música (entenguem piano=cultura en general).

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta, la cultura popular és l'origen de la Simfonia número 7 de Beethoven. Estic d'acord amb tu.

      Elimina