diumenge, 26 d’agost del 2012

GÓMEZ PABLOS, Mercedes. Tejados, 2011
Les teulades, la part que és més a prop del cel d'una casa. L'artista sembla que es vulgui projectar en la part que és més elevada d'una construcció. Es tractaria de començar la casa per la teulada, contràriament al que se sol admetre. "Primum filosofare, postem manducare", capgirant l'expressió.

10 comentaris:

  1. M'agrada la pintura, però es nota que l'artista té uns bons fonaments per a projectar aquestes teulades. Bon diumenge, Helena!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia, "Càlcul d'estructures", diria Margarit.

      Elimina
    2. Jo en sé molt poc de calcular, però aquestes panoràmiques m'agraden força. La ciutat vista des de lluny. Des de la natura, que diries tu.
      Bon diumenge, Helena.

      Elimina
    3. La ciutat vista des de lluny és un exemple del que suggereix el sublim, per la seva immensitat, segons el meu professor d'història de l'art.

      Elimina
  2. I si hi ha volgut posar una mica de cel en cada llar...
    Em sembla molt poètica aquesta pintura, m´agrada!

    Uns bessets de diumenge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna, sembla que no hi passi res, però és estètica i fa pensar.

      Elimina
  3. Tots voldríem tocar el cel alguna vegada tan sols aixecant la mà, segur que l'artista ha tocat el cel!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Marta, sí, ha tocat el cel per tornar a la terra, com qui ha sortit de la caverna de Plató.

      Elimina
  4. Roba estesa i goteres en cada teulada, o coloms morts :o)

    ResponElimina