dilluns, 3 de setembre de 2012


PEDROL, Pepa. Metamorf, 2007

Un disseny industrial que és art i utilitat alhora, com no se'n veuen gaires. La peixera mig plena, plena pels que s'ofeguen, no suren, no poden seguir; buida pels qui generalment se'n surten, els del nord. El forat de dalt hauria d'evaporar més aigua perquè la realitat es transformés.

21 comentaris:

  1. És un disseny molt original, ara hi falten els peixos de colors ben vius a dins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sílvia, és tan maco que no necessita peixos, crec.

      Elimina
    2. Els peixos som nosaltres. Els qui s'ho miren des de fora.

      Elimina
    3. Els que s'ho miren des de la impotència, o des de la bellesa de l'observador. Una síntesi molt brillant, Jordi.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Joana,
      la que no sura sóc jo. Tot i que disposo d'algun flotador.

      Elimina
  3. Em fa pensar en la lletra del "Wish You Were Here" de Pink Floyd, diu:

    "Només som dues ànimes perdudes
    nedant en una peixera,
    any rere any ... "

    Bona tarda Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere,
      doncs avui fa dos anys que nedo en aquest bloc!

      Elimina
    2. Quina casualitat, et felicito i espero que segueixis escrivint molt de temps el teu bloc .... "any rere any" :)

      Elimina
  4. Any rere any, dia rere dia en aquest i els altres blocs.

    ResponElimina
  5. Doncs et felicito, Helena, ets una gran treballadora!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Faig el que puc, Josep! Per a mi no és feina, de totes maneres.

      Elimina
  6. Un peix de colors no, però un escalar platejat si...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep, m'agrada buida, aquesta peixera, però una peixera és pels peixos, al capdavall.

      Elimina
  7. Felicitats per aquests dos anys i per la teva forma d´interpretar.
    Tots es podrien salvar si...jo no, m´aufego en un got d´aigua.

    Aferradeta gran!

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      tots es podrien salvar si... "the answer is blowing in the wind". Moltes gràcies, jo també m'ofego en un got d'aigua! Però per altra banda sóc privilegiada.

      Elimina
  8. M'hi falta una sardina, al bol :D
    Seriosament, som naltres, els peixos... El món, des de fora, és bonic, però cal cuidar-lo.

    ResponElimina
  9. El nord es beu l'aigua del sud, però al final no hi haurà més aigua per beure...

    ResponElimina