dilluns, 3 de setembre del 2012


PEDROL, Pepa. Metamorf, 2007

Un disseny industrial que és art i utilitat alhora, com no se'n veuen gaires. La peixera mig plena, plena pels que s'ofeguen, no suren, no poden seguir; buida pels qui generalment se'n surten, els del nord. El forat de dalt hauria d'evaporar més aigua perquè la realitat es transformés.
Publicat per a

21 comentaris:

  1. Sílvia 4 de setembre del 2012, a les 9:05

    És un disseny molt original, ara hi falten els peixos de colors ben vius a dins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals4 de setembre del 2012, a les 9:13

      Sílvia, és tan maco que no necessita peixos, crec.

      Elimina
    2. Jordi Dorca4 de setembre del 2012, a les 14:21

      Els peixos som nosaltres. Els qui s'ho miren des de fora.

      Elimina
    3. Helena Bonals4 de setembre del 2012, a les 14:47

      Els que s'ho miren des de la impotència, o des de la bellesa de l'observador. Una síntesi molt brillant, Jordi.

      Elimina
  2. Jordi Dorca4 de setembre del 2012, a les 11:29

    Deixa'm rumiar. Ja torno.

    ResponElimina
  3. Joana4 de setembre del 2012, a les 12:35

    Molt ben rumiat, Helena!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals4 de setembre del 2012, a les 13:07

      Joana,
      la que no sura sóc jo. Tot i que disposo d'algun flotador.

      Elimina
  4. Pere4 de setembre del 2012, a les 18:57

    Em fa pensar en la lletra del "Wish You Were Here" de Pink Floyd, diu:

    "Només som dues ànimes perdudes
    nedant en una peixera,
    any rere any ... "

    Bona tarda Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals4 de setembre del 2012, a les 19:00

      Pere,
      doncs avui fa dos anys que nedo en aquest bloc!

      Elimina
    2. Pere4 de setembre del 2012, a les 19:39

      Quina casualitat, et felicito i espero que segueixis escrivint molt de temps el teu bloc .... "any rere any" :)

      Elimina
  5. Helena Bonals4 de setembre del 2012, a les 20:16

    Any rere any, dia rere dia en aquest i els altres blocs.

    ResponElimina
  6. Josep4 de setembre del 2012, a les 22:04

    Doncs et felicito, Helena, ets una gran treballadora!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals5 de setembre del 2012, a les 9:12

      Faig el que puc, Josep! Per a mi no és feina, de totes maneres.

      Elimina
  7. Josep4 de setembre del 2012, a les 22:41

    Un peix de colors no, però un escalar platejat si...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals5 de setembre del 2012, a les 9:15

      Josep, m'agrada buida, aquesta peixera, però una peixera és pels peixos, al capdavall.

      Elimina
  8. sa lluna5 de setembre del 2012, a les 13:54

    Felicitats per aquests dos anys i per la teva forma d´interpretar.
    Tots es podrien salvar si...jo no, m´aufego en un got d´aigua.

    Aferradeta gran!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals5 de setembre del 2012, a les 14:02

      sa lluna,
      tots es podrien salvar si... "the answer is blowing in the wind". Moltes gràcies, jo també m'ofego en un got d'aigua! Però per altra banda sóc privilegiada.

      Elimina
  9. cantireta5 de setembre del 2012, a les 22:15

    M'hi falta una sardina, al bol :D
    Seriosament, som naltres, els peixos... El món, des de fora, és bonic, però cal cuidar-lo.

    ResponElimina
  10. David Lázaro6 de setembre del 2012, a les 0:30

    El nord es beu l'aigua del sud, però al final no hi haurà més aigua per beure...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)