MARTÍNEZ DAVÓ, Carles. Catalunya 11 de setembre. Dins El carrer "street"
Avancem cap a la independència a tota velocitat, però ben protegits. Les banderes són per onejar, també dalt d'una moto, amb el sol que hi toca, i travessant un creuament de carrers, com l'actual cruïlla històrica.
Va ser magnífic, emocionant i molts més sentiments que no sabria descriure. Malauradament us vaig veure per la tele, però hi havia moments que em sentia tan a prop de tots...
De la calor d'ahir sí que no ens protegia ningú! Però és bona la teva reflexió, en teoria Europa ens hauria de protegir, nosaltres que ahir no vem fer cap mal a ningú.
Jo que vaig anar a la del 1977 i varem aconseguir "coses", també vaig anar a la d'ahir. El que més em va emocionar és veure famílies senceres amb criatures amb cotxets, i fins i tot amb bessons! I a més venien fent força kilòmetres. Crec que servirà... costarà, patirem però ho aconseguirem tard o d'hora, el camí ha començat... sobretot des d'Europa ens ajudaran, de moment diputats anglesos ens dónen suport i ens faran una visita aviat!
Una imatge molt adequada i explicada amb l'exactitud i determinació que reflecteixen els motoristes i que, en efecte, en aquesta cruïlla històrica estem també exhibint tots els protagonistes. Que som tots i totes!
Va ser magnífic, emocionant i molts més sentiments que no sabria descriure.
ResponEliminaMalauradament us vaig veure per la tele, però hi havia moments que em sentia tan a prop de tots...
Una aferradeta i bon dia!!
Sa lluna,
ResponEliminaels d'aquí també ens sentim a prop de vosaltres!
A part del casc, qui ens protegeix? Hi algú protegint-nos?
ResponEliminaDe la calor d'ahir sí que no ens protegia ningú! Però és bona la teva reflexió, en teoria Europa ens hauria de protegir, nosaltres que ahir no vem fer cap mal a ningú.
EliminaGràcies, Sa lluna.
ResponEliminaGràcies Jordi, a tu, a tots.
EliminaJo que vaig anar a la del 1977 i varem aconseguir "coses", també vaig anar a la d'ahir. El que més em va emocionar és veure famílies senceres amb criatures amb cotxets, i fins i tot amb bessons! I a més venien fent força kilòmetres. Crec que servirà... costarà, patirem però ho aconseguirem tard o d'hora, el camí ha començat... sobretot des d'Europa ens ajudaran, de moment diputats anglesos ens dónen suport i ens faran una visita aviat!
ResponEliminaUna imatge molt adequada i explicada amb l'exactitud i determinació que reflecteixen els motoristes i que, en efecte, en aquesta cruïlla històrica estem també exhibint tots els protagonistes. Que som tots i totes!
ResponEliminaPotser hauríem de regalar, entre tots, una moto a alguns governants...el casc no cal que ja fa temps que el duen. Un petó!
ResponEliminaDeus tenir raó, Núria.
EliminaUn camí molt llarg per fer-lo passejant. Calfra engegar motors!!!
ResponEliminaI caldrà també aixecar els ànims de tots, Joana!
ResponEliminaNo pateixis, Joana. L'Helena Bonals és una gran "mot-art".
ResponEliminaCom t'ho fas per ser tan brillant, sempre amb aquest humor ple de joia de viure, Jordi?
EliminaLa del davant porta una equipació una mica sospitosa. Em recorda algú.
EliminaEl color taronja és sospitós???
EliminaEts una mica radical. Casi pensaria que faig alguna cosa malament.
Elimina