 |
| Corazón de hielo dins Las fotos más alucinantes |
dimarts, 25 de setembre del 2012
Per arribar al cor d'una persona, com per arribar al cor d'una obra, cal que el gel que els envolta es vagi fonent tant des de fora com de dins. Per aconseguir-ho no cal res més que ser poeta. Cap cosa enamora tant com les paraules adequades en el moment precís, ni perdura tant sense la poesia. D'aquesta manera el cor sortirà a la superfície dels ulls, el significat de l'obra s'albirarà.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La tebiesa de les paraules (i de vegades només amb el diàleg) fonen totes les capes que cobreixen el cor sensible y fràgil.
ResponEliminaAferradeta!
Que maco, sa lluna!
ResponEliminaBona metàfora i bona foto! M'agrada!
ResponEliminaLa metàfora és en el cor de la imatge!
EliminaNo goso afegir-hi res. Ja m'he fos.
ResponEliminaNo era la meva intenció, Jordi!
EliminaJo també estic fosa, sort de les teves paraules!
EliminaSou com de xocolata!
EliminaÉs curiós com brilla tot el conjunt. Sembla fet de materials futuristes.
ResponEliminaSergi,
Eliminasí, és estil imatge feta per ordinador, més aviat artificial.
En ocasions creem una capa de gel per evitar patir. No ens adonem, però, que no hi ha res pitjor que no haver sentit mai res.
ResponEliminaPot ser horrorós, no haver sentit mai res, i més, creure, saber que no sentiràs mai res per l'embolcall de gel.
EliminaEstic completament d'acord, HELENA. Un petó.
ResponEliminaM'afalaguen les teves paraules, Jordicine!
EliminaHe quedat totalment fora de joc. Res, no sabria dir què més es pot dir!
ResponEliminaDoncs mira que tu ets poeta, Joana!
EliminaI quin privilegi pel poeta posseir aquest do. El do de tocar el cor de les persones sensibles, un cop fos tot el gel.
ResponEliminaTothom hauria de ser poeta!
Elimina