diumenge, 9 de setembre del 2012


MITORAJ, Igor. Dins Navío del arte
Portar al cor algú sense portar-lo prèviament als ulls absents, recorda allò de "l'amor és cec". És cec, però seria real, entre figuratiu i abstracte, entre cos i ànima, el bust esculpit al cor. És quan sóc orb que hi veig clar, parafrasejant Foix.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

9 comentaris:

  1. Sílvia 10 de setembre del 2012, a les 10:28

    Em fa pensar que l'amor ens desmembra però ens fa viure amb més profunditat. És molt suggerent, m'agrada!

    ResponElimina
  2. Jordi Dorca10 de setembre del 2012, a les 17:01

    Quina coincidència. Hem tocat el mateix tema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals10 de setembre del 2012, a les 18:07

      La coincidència seria que ens trobésssim demà a la manifestació.

      Si no et sap greu, et comento el poema al meu bloc.

      Elimina
  3. Joana10 de setembre del 2012, a les 21:26

    "Es quan dormo que hi veig clar" quin remei!!!

    Lluny del meu plor,
    sols t'hi veig amb el cor,
    Resta el teu nom

    ResponElimina
  4. Helena Bonals10 de setembre del 2012, a les 21:41

    Joana,
    em sembla fantàstic el vers de Foix, gens resignat.
    M'agrada el teu poema també, s'escau molt a l'estàtua.

    ResponElimina
  5. Joana10 de setembre del 2012, a les 21:53

    Doncs a mi m'agrada molt la teua interpretació, jo no sé fer taantes lectures com tu saps veure!!!

    ResponElimina
  6. Audrey10 de setembre del 2012, a les 22:00

    Que representatiu de l'amor cec!, portar-lo al cor i no veure'l o no veure més enllà del que portes al cor. M'arriba la imatge i les teves paraules.

    Bon vespre Helena,

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)