diumenge, 9 de setembre de 2012


MITORAJ, Igor. Dins Navío del arte
Portar al cor algú sense portar-lo prèviament als ulls absents, recorda allò de "l'amor és cec". És cec, però seria real, entre figuratiu i abstracte, entre cos i ànima, el bust esculpit al cor. És quan sóc orb que hi veig clar, parafrasejant Foix.

9 comentaris:

  1. Em fa pensar que l'amor ens desmembra però ens fa viure amb més profunditat. És molt suggerent, m'agrada!

    ResponElimina
  2. Quina coincidència. Hem tocat el mateix tema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La coincidència seria que ens trobésssim demà a la manifestació.

      Si no et sap greu, et comento el poema al meu bloc.

      Elimina
  3. "Es quan dormo que hi veig clar" quin remei!!!

    Lluny del meu plor,
    sols t'hi veig amb el cor,
    Resta el teu nom

    ResponElimina
  4. Joana,
    em sembla fantàstic el vers de Foix, gens resignat.
    M'agrada el teu poema també, s'escau molt a l'estàtua.

    ResponElimina
  5. Doncs a mi m'agrada molt la teua interpretació, jo no sé fer taantes lectures com tu saps veure!!!

    ResponElimina
  6. Que representatiu de l'amor cec!, portar-lo al cor i no veure'l o no veure més enllà del que portes al cor. M'arriba la imatge i les teves paraules.

    Bon vespre Helena,

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a mi m'arriben les teves, de paraules, Audrey.

      Elimina