dimarts, 18 de setembre de 2012

KIRBY, Cristian
dins el bloc FLUX
Del natural

Una paret
plena de claus.
L'ombra que fa
tot el que hi falta.


SUBIRANA, Jaume

Doble interpretació, de la imatge i del poema. Un clau a la paret, és el que hi ha normalment darrere un quadre.  En aquest cas, el clau ha pres protagonisme, és el centre de la imatge. La qual cosa indicaria que el món interior ha sortit a la superfície. Un món interior insignificant i alhora important per l'ombra que fa, que seria com la poesia, "tot el que hi falta" en el quadre. "Del natural" perquè és una imatge aparentment objectiva, sense artificis, sense art.

20 comentaris:

  1. Tan simple com la seva ombra ... una bona ombra és sinónim d'un bon element?

    Aferradeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      les ombres solen fer poesia, no sé per què. Abans de saber gaire fotografia jo vibrava amb fotos on hi sortien ombres.

      Elimina
  2. Has reblat el clau amb la teva interpretació. Un petó i gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Núria,
      m'animeu tant que aquí teniu el resultat!

      Elimina
  3. M'encanta la imatge epr si sola, el text per si sol, i tot el conjunt!

    Pura bellesa sublim.

    Bon dia, valuosa Helena.

    ResponElimina
  4. La imatge per si sola no em diu res, però tan ben acompanyada ara no vol callar. Molt bé, Helena!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com més senzilla és una obra, millor interpretació a vegades! Gràcies.

      Elimina
  5. Un clau en treu un altre
    i un quadre és substituït per un altre
    ara bé
    hi ha claus inoblidables...

    ResponElimina
  6. Quina sort que tens, Gregori. Jo mai he tingut un clau inoblidable!

    ResponElimina
  7. Em rendeixo, Helena, m'encanta, però no trobo la forma d'expressar-ho. Per això cal saber molt.

    ResponElimina
  8. Una paret com la Constitució espanyola.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt ben observat, Jordi. Tot i que és molt trist.

      Elimina
  9. Jardiel Poncela feia conya sobre una família vinguda a menys que exhibia (pagant) els claus del quals havien penjat Goyas i Veláquez. Potser la ferida del clau els feia més mal que la manca de l'obra en sí. Reconèixer la derrota, en el fons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Derrota econòmica i social, clar.. Helena, Jardiel Poncela era molt surrealista, però deia coses interessants sota la fina capa de la ironia. M'hi has fet pensar.
      "L'ombra del clau és allargassada".
      Petons, maca.

      Elimina
    2. M'agraden molt les dues referències que fas, cantireta. I la paràfrasi de "L'ombra del clau és allargassada" és molt bona.

      Elimina