 |
| BOTELLA, Jorge. Luz al final del túnel. Dins Fotografías cotidianas |
Quan un fotògraf fa una fotografia amb una càmera tradicional, també ell hi veu com en un túnel, el de l'objectiu, també ell cerca la sortida al túnel. Aquesta imatge, a més, sembla que reflecteixi una sortida a la llum en què cau molta aigua, doble impediment. Però anar contracorrent ajuda, paradoxalment, només si ets algú amb "molta personalitat", que deia Thomas Bernhard.
Ostres, aquesta fotografia vessa llum. Suposo que anar contracorrent és una manera de buscar la pròpia llum al final del túnel.
ResponEliminaSílvia,
Eliminaanar contracorrent té totes les desventatges i totes les coses bones alhora.
Que bonica, és una explosió de llum en qualsevol lloc. Els finals dels túnels són enganyosos, no sempre hi ha llum.
ResponEliminaMolt bona reflexió, Josep.
EliminaSempre busquem la llum quan necessitem la vida i, de vegades, per simple curiositat.
ResponEliminaAferradeta i bona tarda.
Busquem la llum com la felicitat, el benestar, no tansols l'estar, he llegit alguna vegada.
EliminaUna abraçada, sa lluna.
Podria ser un badall d'una balena :D
ResponEliminaQue bona ets, cantireta!
ResponEliminaMolt ben trobat, Helena. No sé com pots traure-li tanta punta a tot!!! Ets increïble!!!
ResponEliminaJoana,
Eliminala veritat és que m'empenyeu molt. A vegades un èxit porta a un altre èxit.
M'agrada això que cites, la paradoxa de quan necessito expressar-me, ser jo per respirar... i em falta empenta i sé que puc i m'ho mereixo, però sovint em menjo la llum.
ResponEliminaCarme Girona,
Eliminafa falta personalitat per sortir-se'n, sí.