dimarts, 25 de setembre del 2012


Corazón de hielo dins Las fotos más alucinantes
Per arribar al cor d'una persona, com per arribar al cor d'una obra, cal que el gel que els envolta es vagi fonent tant des de fora com de dins. Per aconseguir-ho no cal res més que ser poeta. Cap cosa enamora tant com les paraules adequades en el moment precís, ni perdura tant sense la poesia. D'aquesta manera el cor sortirà a la superfície dels ulls, el significat de l'obra s'albirarà.

18 comentaris:

  1. La tebiesa de les paraules (i de vegades només amb el diàleg) fonen totes les capes que cobreixen el cor sensible y fràgil.

    Aferradeta!

    ResponElimina
  2. Bona metàfora i bona foto! M'agrada!

    ResponElimina
  3. És curiós com brilla tot el conjunt. Sembla fet de materials futuristes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sergi,
      sí, és estil imatge feta per ordinador, més aviat artificial.

      Elimina
  4. En ocasions creem una capa de gel per evitar patir. No ens adonem, però, que no hi ha res pitjor que no haver sentit mai res.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pot ser horrorós, no haver sentit mai res, i més, creure, saber que no sentiràs mai res per l'embolcall de gel.

      Elimina
  5. Estic completament d'acord, HELENA. Un petó.

    ResponElimina
  6. He quedat totalment fora de joc. Res, no sabria dir què més es pot dir!

    ResponElimina
  7. I quin privilegi pel poeta posseir aquest do. El do de tocar el cor de les persones sensibles, un cop fos tot el gel.

    ResponElimina