dijous, 5 de juliol del 2012

LÁZARO, David. Caminando en compañía,
dins Buscando lo Invisible

Caminant en la companyia del fotògraf que ha copsat el caminant solitari. També la companyia de l'ocell que sobrevola el caminant. Els dos fanals perfectament centrats, que es fan companyia entre ells, són els límits al mar inabastable, com el marc de la imatge
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

10 comentaris:

  1. Sílvia 5 de juliol del 2012, a les 13:43

    I jo t'acompanño en la gran interpretació que en fas. És tan simètric com ho descrius, sembla impossible arribar-la a copsar tan bé com aquest fotògraf.

    ResponElimina
  2. sa lluna5 de juliol del 2012, a les 17:57

    Ha captat un moment únic, la perfecció del moment.
    Em sembla genial!

    Bona tarda.

    ResponElimina
  3. cantireta5 de juliol del 2012, a les 18:56

    El David fa fotos interessants. Tant que donen per escriure poemes i entrades al bloc...

    ResponElimina
  4. Núria Pujolàs5 de juliol del 2012, a les 20:21

    foto que centra...gràcies per les teves ensenyances artístiques!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals5 de juliol del 2012, a les 20:50

      Núria: si no són ensenyances! Faig el que puc... sí que centra, la imatge!

      Elimina
  5. Audrey8 de juliol del 2012, a les 19:18

    Una bona descripció la teva!, em situa...
    Una imatge solitària, com la vida a vegades, però transmet pau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals9 de juliol del 2012, a les 9:52

      Audrey: la solitud no sempre és dolenta, estar en companyia no sempre és bo.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)