divendres, 13 de juliol de 2012

PALAO, José Ángel. Dins ArteInformado 

La terra eixorca de T.S Eliot, amb el rerefons dels núvols que haurien de proporcionar l'aigua necessària. És una imatge de qui treballa sense descans. De qui lluita contra qualsevol crisi. Tota obra d'art és eixorca fins que la cobreixen els núvols de la interpretació, fins que t'arriba al cor amb la pluja.

12 comentaris:

  1. Les clivelles a les mans també són mostra de suor assecada i tornada a mullar. I treballem, incansables.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bona comparació, cantireta. Van Gogh preferia les mans assecades que no les d'una dona fina, les mans incansables.

      Elimina
  2. Quina metàfora més bona. Però en aquesta imatge hi veig molta terra i pocs núvols. Vols dir que abastarà la pluja?

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies, Jordi! Espero que aquesta imatge també hagi estat una troballa per a tu.

    ResponElimina
  4. M'encanta la teva interpretació, les teves paraules eixuguen la sequetat de la terra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Audrey, les teves paraules també contribueixen a eixugar la sequedat.

      Elimina
  5. Una interpretació moooooooooolt lírica, helena. M'agrada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joana, més que lírica és veritable, penso.

      Elimina
  6. M'encanta la teva interpretació, Helena. Igual que la Cantireta he pensat en les mans clivellades...de la gent que treballa la terra, dels pagesos que mai descansen. Un petó!

    ResponElimina
  7. Núria, no hi havia pensat, però completament d'acord.

    ResponElimina