Molins dins Las Fotos Mas Alucinantes |
El vent, en aquesta imatge, mou les espigues, el molí i els núvols. Com l'art, la poesia, remou cel i terra en cada obra, en cada poema. Una base flonja, espiritual, una cobertura etèria, metafòrica, i un molí que, com el poema visible, gira al gust de l'espectador o lector.
Un ventilador potentíssim. Un ventilador d'idees.
ResponEliminaNo t'atrapo, Jordi!
EliminaM´Agradat moltissim aqueta reflexió Helena ,,és perfecta!!!
ResponEliminaRosalia,
Eliminamoltes gràcies, però la perfecció no és "lo meu"!!!
Preciosa combinació, Helena!
ResponEliminaGràcies, Núria, i fins demà!
EliminaÉs veritat els poemes giren a gust de cada persona, per això cadascú l'interpreta la poesia, a la seva manera...
ResponEliminaTal i com ha de ser, M. Roser.
Elimina