 |
| TÀPIES, Antoni, Ouera i diari 1970 |
L'artista sembla que somnia truites, contrastant amb la quotidianeïtat del diari, i l'efímers que són les serpentines. El nostre pa de cada dia, el menjar i la cultura, en una imatge que prova de transcendir-lo, de fixar-lo en l'art.
Estan separats, veig. No hi cap, el diari, dins l'ouera. Les serpentines no ho volen, potser.
ResponEliminaLes serpentines no saben el que es perden!
ResponEliminaVaja, avui em pensava que gràcies al teu blog entendria finalment al Tàpies però no he tingut sort.
ResponEliminaSergi,
Eliminaaixò que explico, no ho entens??? Hi ha obres de Tàpies que no entenc gens,però aquesta sí.
A mi el que em sugereix :
ResponEliminales serpentines son el reflexe de les festes populars i l´alegria cotidiana ,xo stan atrapades per les noticies dels diaris .
O com tu molt be dius,l´artista pense que les festes es una acte de "sumia truites" mentres les noticies del diari sont escandaloses , incompatibles per estar al mateix lloc..els escandols tapan l´alegria.
Be , jo tampoc entenc gaire les obres de en Tàpies
Molt acertada aquesta imatge Helena ,pels moments que estem vivin
Rosalia,
ResponEliminaamb els moments que estem vivint, et refereixes a la crisi, suposo.
Veig que no sóc jo sola que em perdo amb el Tapies...Em quedo més tranquil·la!
ResponEliminaI ho he intentat eh! A veure, les serpentines són festives, també són cultura com el diari...La cultura pretén ocupar el lloc del menjar? Potser bé representat per la quotidianitat del diari? Aleshores aquest no es considera cultura?Ai, ai...Ho deixo correr!
Petonets Helena.
M. Roser,
ResponEliminaLes serpentines tenen una mica de cultura, el diari té una bona mica de consumició immediata. Però no deixen de contrastar, els dos elements.
Jo no veig pas que no hi entenguis! Entrar en Tàpies és descobrir un fons tapiat, moltes vegades!
Imatge eclectica i com sempre sorprenent d'en Tàpies: menjar bàsic, el toc festiu de les serpentines, la informació de les mans d'un diari...necessitats vitals?.
ResponEliminaSí, necessitats vitals, Audrey! Però el menjar ho és més, per això el diari és fora.
Elimina