diumenge, 15 de setembre del 2013

PERET, i ALEU, Franc Cartes Barcelona
dins l'exposició El somni
El foc del cànon
l'atien les persones
fràgils, sensibles,
que cremen com branquetes.
Troncs clàssics, per després.

El signe d'infinit, d'eternitat, el que voldria tot artista per a ell. Només els que són al cànon, generalment, ho podrien aconseguir (d'aquí tres mil anys es parlarà de Shakespeare?). Notes més grans, notes més petites, giren i giren, i canvien de posició a vegades també. El cànon és en moviment, i no el pot acaparar cap Harold Bloom, que sempre escombra cap a casa.

Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)