 |
| Imatge dins el bloc La antorcha de Kraus |
Submergir-se als inferns és molt productiu, creativament parlant, quan tornes a eixir a la superfície. Sense sofriment no hi ha art, ni abans de gestar l'obra ni en el moment de dur-la a terme. La bellesa, el sublim, a voltes són al costat d'un abocador d'escombraries, com en un poema de Margarit.
En aquest infern tindrem més calor que en l'altre. Ens hi ben rostirem.
ResponEliminaL'infern és aquí, i no a l'altra vida. N'hi ha que ho obliden.
EliminaJo prefereixo que la creativitat, vingui de la bellesa, encara que sigui al costat d'un abocador ( la bellesa és als ulls del que mira)...No m'agrada que la creativitat hagi de ser el resultat del sofriment, tot i que sovint ho és...
ResponEliminaM. Roser, és com tot, la creativitat és una barreja de dolor i plaer.
EliminaNo sé si l'afirmació que sense sofriment no hi ha art és massa categòrica. No estic segura que sempre siga així, encara que, tal com diu M. Roser, sovint ho és.
ResponEliminanovesflors,
Eliminaet puc dir el mateix que a la M. Roser.
No tinc gaire cosa a dir,ho fas molt ben detallat Helena .
ResponEliminaËs trist però es així mateix,tal com hu dius.
Bon cap de semana Helena
És trist però val la pena alhora, Rosalia.
EliminaBon cap de setmana.
Diuen que la creativitat és més productiva en els moments més tristos, sorprenent, oi?. Cert que la bellesa depèn dels ulls de l'observador.
ResponEliminaBon vespre, Helena.
Audrey,
Eliminaperò si estàs trista de veritat poca productivitat tindràs.