divendres, 6 de setembre del 2013

Imatge dins el bloc La antorcha de Kraus

Submergir-se als inferns és molt productiu, creativament parlant, quan tornes a eixir a la superfície. Sense sofriment no hi ha art, ni abans de gestar l'obra ni en el moment de dur-la a terme. La bellesa, el sublim, a voltes són al costat d'un abocador d'escombraries, com en un poema de Margarit.

10 comentaris:

  1. En aquest infern tindrem més calor que en l'altre. Ens hi ben rostirem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'infern és aquí, i no a l'altra vida. N'hi ha que ho obliden.

      Elimina
  2. Jo prefereixo que la creativitat, vingui de la bellesa, encara que sigui al costat d'un abocador ( la bellesa és als ulls del que mira)...No m'agrada que la creativitat hagi de ser el resultat del sofriment, tot i que sovint ho és...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M. Roser, és com tot, la creativitat és una barreja de dolor i plaer.

      Elimina
  3. No sé si l'afirmació que sense sofriment no hi ha art és massa categòrica. No estic segura que sempre siga així, encara que, tal com diu M. Roser, sovint ho és.

    ResponElimina
  4. No tinc gaire cosa a dir,ho fas molt ben detallat Helena .
    Ës trist però es així mateix,tal com hu dius.
    Bon cap de semana Helena

    ResponElimina
    Respostes
    1. És trist però val la pena alhora, Rosalia.
      Bon cap de setmana.

      Elimina
  5. Diuen que la creativitat és més productiva en els moments més tristos, sorprenent, oi?. Cert que la bellesa depèn dels ulls de l'observador.
    Bon vespre, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Audrey,
      però si estàs trista de veritat poca productivitat tindràs.

      Elimina