dimecres, 4 de setembre del 2013

MIQUEL, Mirada innocent?a Fotofília 

Mes encar mort cels qui vindran mirar
dins en mon cor en veuran vostra figura. 
(Gilabert de Próixita)

Amb la nineta dels ulls contemplem la bellesa fora de nosaltres, i aquesta nineta alhora connecta amb el nostre cor, com ho venien a dir Jordi de Sant Jordi i Gilabert de Próixita en la literatura catalana medieval. La nina, petita com la lluna, dins l'ull d'un gegant, gran com la llum del sol que l'envolta en comparació.

[Avui fa tres anys que aquest bloc és en funcionament]
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

22 comentaris:

  1. Sergi4 de setembre del 2013, a les 9:31

    En aquest cas, això de la nineta de l'ull pren més sentit que mai. Felicitats pels tres anys del blog!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals4 de setembre del 2013, a les 12:17

      D'això es tracta, XeXu, de la nineta de l'ull!
      Moltes gràcies!

      Elimina
  2. Jordi Dorca4 de setembre del 2013, a les 11:05

    Per molts anys, Helena!
    Tots els esguards són en els teus blogs.
    Hi és tot!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals4 de setembre del 2013, a les 12:18

      Jordi,
      pretenc que hi sigui tot el que m'agrada, en els blocs, però encara no hi és tot!

      Elimina
  3. Sergi4 de setembre del 2013, a les 14:16

    Per mi els ulls sempre han estat finestres. Permeten veure de dins cap a fora però, segons com, també de fora cap a dins.

    Felicitats al blog per aquests 3 anys, i que en siguin molts més!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals4 de setembre del 2013, a les 15:16

      Sergi,
      per a mi també els ulls són finestres! I aquest bloc n'és una.

      Elimina
  4. Josep4 de setembre del 2013, a les 16:27

    Amb una nineta dins l'altre
    i cadascú al seu lloc.

    Moltes felicitats, Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals4 de setembre del 2013, a les 16:50

      Genials, aquests versos, Josep! Quan dos s'estimen és així.

      Elimina
  5. FETS A CAPRITX4 de setembre del 2013, a les 17:53

    Primer que tot ,¡¡moltes felicitats pels tres anys.!!-

    A mi em don un altra visió l´aguait de la nineta dins l´ull d´un home adult.Mirada innocent? jo crec k no.

    Pel teu escrit:fem.n.hi un altra lectura...La mirada de l´adult que mai perd l´innocencia d´un infant.Com tu dius que sigui el reflexe del cor ,al ull...
    Salut Helena i lo dit ¡¡felicitats111

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals4 de setembre del 2013, a les 21:54

      Rosalia,
      jo és que no li sé veure pas res de dolent, en la mirada de l'home, però entenc el teu punt de vista i el del títol.

      Elimina
  6. novesflors4 de setembre del 2013, a les 20:11

    FELICITATS per l'aniversari.

    ResponElimina
  7. M. Roser4 de setembre del 2013, a les 20:41

    Penso que aquest gegant, deu veure les coses petitetes, com aquesta nineta...
    Felicitats, aquest any el teu blog ja podrà anar a P3...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals4 de setembre del 2013, a les 21:58

      És com Gulliver, M. Roser.
      Si fos un fill meu ja aniria a P3, és veritat, "Els meus tres anys,/ una petita rampa/ per al record".

      Elimina
  8. miquel5 de setembre del 2013, a les 1:34

    Felicitats i endavant, Helena. És un plaer anar-te seguint.
    (i gràcies per mirar i donar sentit a les meues "mirades")

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals5 de setembre del 2013, a les 9:35

      La teva imatge s'ho val, Miquel. Gràcies per seguir-me!

      Elimina
  9. Audrey5 de setembre del 2013, a les 18:43

    Moltes felicitats per la nineta dels teus ulls!!, una imatge més adient que mai :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals5 de setembre del 2013, a les 18:49

      Doncs no ho havia pensat pas conscientment, Audrey! Moltes gràcies!

      Elimina
  10. Sílvia 8 de setembre del 2013, a les 21:06

    Arribo tard però també et deixo la meva felicitació, és un gran blog i tens una nineta molt desperta per triar sempre tan bones imatges.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena Bonals8 de setembre del 2013, a les 21:19

      Moltes gràcies, Sílvia! Sense vosaltres no existiria el bloc, no me n'oblido.

      Elimina
  11. Josep4 d’octubre del 2013, a les 23:32

    MOLTES FELICITATS
    I moltes gràcies, que et podem llegir de franc!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)