dilluns, 2 de desembre de 2013

ANTONI No val la pena
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

Una flor entre quitrà, entre les petjades que s'enfonsen en el terra, ja no només el toquen. Aquest contrast és el que fa veritablement bella la flor, com una rosa enmig de la neu.

16 comentaris:

  1. Llàstima que el quitrà sigui negre. Encara que en aquest cas és d'agrair, la flor es fa sublim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep,
      bella o sublim, la flor, amb el quitrà, és veritat. I en contrast, alhora, amb la neu.

      Elimina
  2. Com que l'entorn no és gaire agradable, la flor llueix amb tota la seva bellesa...Qüestió de contrastos!
    Petonets.

    ResponElimina
  3. De fet el negre i el groc diuen que queden molt bé.

    La flor simbolitza moltes coses, en aquest context estoic, sola en la foscor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sergi,
      sí, la flor simbolitza moltes coses, i més en aquesta imatge.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Jordi,
      és curiós que tant la neu com el quitrà contrastin amb la flor per igual. Potser és que les dues coses són dolentes.

      Elimina
  5. la petjada també és una mica dolentota

    ResponElimina
    Respostes
    1. La petjada és dolenta en neu i quitrà, definitivament!

      Elimina
  6. Peu dret, peu esquerre, peu dret, peu esquerra.
    La primera petjada (peu dret) és la de la flor.
    Les altres surten de la flor.

    ResponElimina
  7. Respostes
    1. Encara més bona! Aquest bloc és teu!

      Elimina
    2. per poder tirar endavant
      cal posar una flor (un ideal)
      abans de començar a caminar;
      els objectius han de ser nobles

      Elimina
  8. Jordi,
    que m'acomplexes, ho fas molt bé!

    ResponElimina