 |
| ANTONI No val la pena dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Una flor entre quitrà, entre les petjades que s'enfonsen en el terra, ja no només el toquen. Aquest contrast és el que fa veritablement bella la flor, com una rosa enmig de la neu.
|
| ANTONI No val la pena dins Associació Fotogràfica Jaume Oller |
Llàstima que el quitrà sigui negre. Encara que en aquest cas és d'agrair, la flor es fa sublim.
ResponEliminaJosep,
Eliminabella o sublim, la flor, amb el quitrà, és veritat. I en contrast, alhora, amb la neu.
Com que l'entorn no és gaire agradable, la flor llueix amb tota la seva bellesa...Qüestió de contrastos!
ResponEliminaPetonets.
Molt ben vist, M. Roser!
EliminaDe fet el negre i el groc diuen que queden molt bé.
ResponEliminaLa flor simbolitza moltes coses, en aquest context estoic, sola en la foscor.
Sergi,
Eliminasí, la flor simbolitza moltes coses, i més en aquesta imatge.
Això és més que neu.
ResponEliminaJordi,
Eliminaés curiós que tant la neu com el quitrà contrastin amb la flor per igual. Potser és que les dues coses són dolentes.
la petjada també és una mica dolentota
ResponEliminaLa petjada és dolenta en neu i quitrà, definitivament!
EliminaPeu dret, peu esquerre, peu dret, peu esquerra.
ResponEliminaLa primera petjada (peu dret) és la de la flor.
Les altres surten de la flor.
Molt bona interpretació, Jordi!
EliminaUna flor que comença a caminar.
ResponEliminaEncara més bona! Aquest bloc és teu!
Eliminaper poder tirar endavant
Eliminacal posar una flor (un ideal)
abans de començar a caminar;
els objectius han de ser nobles
Jordi,
ResponEliminaque m'acomplexes, ho fas molt bé!