dimarts, 17 de desembre de 2013

JUANJO Passejades per Palou 
dins Associació Fotogràfica Jaume Oller

La vegetació seca, gebrada de l'hivern. La llum que cau sobre ella malgrat tot, desenfocada com la vista del fons. Un desenfocat nuvolós que pot parlar de la visió borrosa que ens acompanyaria en aquesta època de l'any. La que ens faria veure-hi més nítidament, paradoxalment, com les herbes que es veuen en aquest primer pla d'una foto impressionista, abstracta.

11 comentaris:

  1. O desenfocant tot allò que ens impedeix veure-hi clar.

    Molt bona tarda! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. sa lluna,
      i enfocant el que sí ens permet de veure-hi.

      Elimina
  2. Veiem més clar allò que estant de peu no podem veure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I toquem de peus a terra, Consol, amb la vista en la llunyania.

      Elimina
  3. i és que a vegades mirem massa endavant i no veiem el que tenim a prop !

    salutacions Helena ! ;-)

    ResponElimina
  4. M'agraden els paisatges emboirats, et permeten intuir el que s'hi amaga...Quant surt el sol en ens la confirmació, o no?
    Bona nit Helena

    ResponElimina