 |
| Arches National Park, Moab, Utah dins The nicest pictures |
Una finestra oberta, la nineta de l'ull, la lluna, sembla que siguin el mateix, o almenys són estretament relacionades. També la poesia amb les imatges, més que no pas amb la música, tenen molts punts de connexió, punts que són com la lluna enmig del cel.
Poesia visual sense cap mena de dubte. Maquíssima!
ResponEliminaPreciosa, Gemma!
ResponEliminaFantàstica foto!
ResponEliminaMolt encertada la teva visió, Helena.
Molt bona tarda! :)
sa lluna,
Eliminamoltes gràcies! La meva visió és una mica llunàtica!
Sembla l'ull d'un drac gegant, que sempre està despert per no perdre's cap meravella de l'univers...
ResponEliminaPetonets, Helena.
Sí que ho sembla, M. Roser, un ull de drac, molt ben trobat!
EliminaCom una mà, acollidora, que et porta l'esperança.
ResponEliminaSempre l'esperança.
Sempre l'esperança, Jordi, com la de Martí i Pol!
EliminaMira cap a dalt, esperant a vore què li cau a sobre. Fa ve d'estar al cas.
ResponEliminaJosep,
Eliminano fos cas que li caigués al cel a sobre!
Qui s'encarrega de posar la lluna en el centre d'aquest ull?...
ResponEliminaJosep de Vivències,
Eliminajo crec que qui se n'encarrega és el poeta, en aquest cas el fotògraf.
Vaig trobar un drac petrificat i al veure'm sorprès, ple de curiositat, em va mirar amb uns ulls ... plens de vida.
ResponEliminaBon dia Helena :)
Molt ben trobat, Pere!
Elimina