 |
| RAFEL A Fièsole hi ha un lloc per escriure dins Lletraferits |
Quan obres les finestres, quan la llum es projecta sobre el teu escriptori, sobre la teva ploma, és que pots escriure. Generalment això passa quan estimes.
|
| RAFEL A Fièsole hi ha un lloc per escriure dins Lletraferits |
Sí, és quan estimes que ens podem sentir vius i desitgem expressar el nostre goig o la nostra tristesa.
ResponEliminaConsol,
ResponEliminaun amor que sembla que vingui del passat, en aquesta imatge.
Bell i sublim, Helena; no deixis mai d'estimar, que volem llegir-te.
ResponEliminaUna abraçada.
Ui, que m'emociono, Galionar!
EliminaAixò és ben bé una il·luminació! Quan estimes la llum ve de dins :)
ResponEliminaDe dins i de fora a la vegada, Sílvia.
EliminaHelena, demà dissabte et diré com ho has de fer. Ramon Carreté es va fer càrrec de tot. Éll, la meva néta, Mireia -pàgina 100 - i jo també estem. El meu correu és:
ResponEliminajose_estruel@hotmail.com
Si no et sap greu, pots donar-li el teu correu al Ramon per què et passi el número de copte de "La Caixa"?
Això que veus és el Missatge reenviat
De: Associació Relataires en Català
ramón 02/12/2013
Per a: josep estruel
---------- Missatge reenviat ----------
De: Associació Relataires en Català
Data: 2 de desembre de 2013 21.51
Assumpte: Re: tres exemplars Paraula d'Espriu
Per a: Ramon Carreté
Moltes Gràcies!
Dues finestres paral·leles...Per una es pot contemplar el paisatge, un plaer per a la vista, per l'altre, simbòlica, la llum del sol t'inspirarà quan agafis la ploma per interpretar qualsevol forma d'art...Un goig per l'esperit...
ResponEliminaPetonets.
Que maco això que dius, M. Roser!
ResponEliminaLlavors les lletres fan ombres, semblen vives ... i les pots tocar.
ResponEliminaBon dia Helena.
Pere,
Eliminales ombres són d'allò més real que hi ha!
Quan estimes, la llum que reps és la llum que projectes i aquesta pot fer maravelles.
ResponEliminaQuan estimes és com si fossis la lluna, exacte, Lupe.
EliminaPotser són els ulls que enlluernen la cova que abans era fosca, com la tinta que escriu la llum en paper.
ResponEliminaEstimem, Helena. I sapiguem-nos vives mentre ho fem.
Sí, cantireta, alguna cova hi ha en l'origen de l'enlluernament.
EliminaEh,eh, que aquesta fotografia és meva, no del Rafel! Al César...
ResponEliminaLa vaig trobar en el seu bloc! És fantàstica, Maria Dolors!
Elimina