divendres, 6 de desembre de 2013

RAFEL A Fièsole hi ha un lloc per escriure
dins Lletraferits

Quan obres les finestres, quan la llum es projecta sobre el teu escriptori, sobre la teva ploma, és que pots escriure. Generalment això passa quan estimes.

17 comentaris:

  1. Sí, és quan estimes que ens podem sentir vius i desitgem expressar el nostre goig o la nostra tristesa.

    ResponElimina
  2. Consol,
    un amor que sembla que vingui del passat, en aquesta imatge.

    ResponElimina
  3. Bell i sublim, Helena; no deixis mai d'estimar, que volem llegir-te.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Això és ben bé una il·luminació! Quan estimes la llum ve de dins :)

    ResponElimina
  5. Helena, demà dissabte et diré com ho has de fer. Ramon Carreté es va fer càrrec de tot. Éll, la meva néta, Mireia -pàgina 100 - i jo també estem. El meu correu és:
    jose_estruel@hotmail.com
    Si no et sap greu, pots donar-li el teu correu al Ramon per què et passi el número de copte de "La Caixa"?

    Això que veus és el Missatge reenviat
    De: Associació Relataires en Català

    ramón 02/12/2013
    Per a: josep estruel

    ---------- Missatge reenviat ----------
    De: Associació Relataires en Català
    Data: 2 de desembre de 2013 21.51
    Assumpte: Re: tres exemplars Paraula d'Espriu
    Per a: Ramon Carreté

    Moltes Gràcies!

    ResponElimina
  6. Dues finestres paral·leles...Per una es pot contemplar el paisatge, un plaer per a la vista, per l'altre, simbòlica, la llum del sol t'inspirarà quan agafis la ploma per interpretar qualsevol forma d'art...Un goig per l'esperit...
    Petonets.

    ResponElimina
  7. Llavors les lletres fan ombres, semblen vives ... i les pots tocar.

    Bon dia Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pere,
      les ombres són d'allò més real que hi ha!

      Elimina
  8. Quan estimes, la llum que reps és la llum que projectes i aquesta pot fer maravelles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan estimes és com si fossis la lluna, exacte, Lupe.

      Elimina
  9. Potser són els ulls que enlluernen la cova que abans era fosca, com la tinta que escriu la llum en paper.

    Estimem, Helena. I sapiguem-nos vives mentre ho fem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, cantireta, alguna cova hi ha en l'origen de l'enlluernament.

      Elimina
  10. Eh,eh, que aquesta fotografia és meva, no del Rafel! Al César...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La vaig trobar en el seu bloc! És fantàstica, Maria Dolors!

      Elimina