dijous, 5 de gener del 2012



BENCHAMMA, Abdelkader. Dins l'exposició Signal Faible, 2011, ADN galeria

La fusta, un material dens, sec i orgànic, trencada a bocins igual que un vidre, material cristal·lí. Allò rústic sembla fred i modern en la manera de trencar-se, en definitiva. Tot alhora, el que només és possible en l'art.

5 comentaris:

  1. No hagúes estat mal per a la portada dels meus Esqueixos!!!

    Tots els bocins plegars formen part d'un tot únic

    ResponElimina
  2. Fusta, esqueixos...
    Això em sona, Helena.
    L'art ho permet tot.

    ResponElimina
  3. Joana: jo tinc una altra idea d'un esqueix, com d'un tros de planta que es replanta.

    Jordi: ho he pensat després, que a mi també em sona!

    ResponElimina
  4. La paraula esqueixos també significa bocí, a més del que tu dius i el que jo li vull donar al poemari és el primer.

    El significat que tu li dones existeix en castellà i en català, però el sonònim a bocins, sols el fem servir en català. Ho pots consultar al DCVB

    ResponElimina