PEPPER, Steve. Dins el bloc Adverbia
Aquest solapament entre l'arbre i la muntanya, entre el primer pla i el rerefons, és molt aconseguit. Les branques de l'arbre tendeixen cap amunt, com la muntanya il·luminada pel sol. Entre allò petit, l'arbre, i l'immens. Mens agitat molem, amb aquesta imatge el fotògraf ha aconseguit de dir alguna cosa, de "moure" la muntanya.
Cal que les idees facin brillar el dia a dia...
ResponEliminaNulla die sine linea, cantireta.
ResponEliminaDoncs avui van de tort, perquè no entenc l'Olga, tu. Deu ser que faig papers per una beca...
ResponEliminaNo t'entenc, cantireta.
ResponEliminaFas goig, paisatge.
ResponEliminaDins l'arbre ets immensa,
branca, si em mires.
Immensa pau
ResponEliminaiiaires de llibertat;
dolça quiedtud
Branca, si em mires,
ResponEliminacom l'arbre i la muntanya
et fas immensa.
Dolça quietud,
branques en llibertat,
arrels i cim.
[disculpeu que us prengui un vers de cada un, és que m'inspiren]
La mirada fa la bellesa, i de vegades la mirada d'altri és la que ens ajuda a veure-la millor. és el ue trobo amb aquesta fotografia i el teu encertadíssim comentari. I que ben filats els versos recollits per a un poema preciós!!!
ResponEliminaBell i sublim 2012, Helena!
Benvingudes les teves paraules, Eduard! Bon any nou per a tu també!
ResponEliminaLa cantireta necessitava fang per refer-se. Avui se troba bé, no patiu! :)
ResponElimina