La crisi actual deu ser per a molts una situació com aquesta. No pots respirar, però encara veus on vols anar, no perds el nord, la bellesa, però sí la vida.
a mi no em transmet res d'això, vull dir que no haguera pensat en la crisi. m'ha semblat sensual, la mirada de l'home, com a que t'espera que també entres a l'aigua, amb ell... :)
Esperem no acabar així, Helena!!! Tot i que amb la que ens està a sobre ho trobe ben difícil!!!
ResponEliminaa mi no em transmet res d'això, vull dir que no haguera pensat en la crisi. m'ha semblat sensual, la mirada de l'home, com a que t'espera que també entres a l'aigua, amb ell... :)
ResponEliminaCoralet: cadascú hi pot veure una cosa diferent. El que tu hi veus és ben trobat, i agosarat.
ResponEliminaQuè gràfic!, quines paraules i quina imatge més encertada.La seva mirada té força, per sortir-se'n!.
ResponEliminaAudrey: moltes gràcies! Vull penjar un comentari al teu bloc i, com en d'altres, no puc. Em surt una pantalla blanca.
ResponEliminaÉs estrany Helena, això que em dius del bloc...No ho sabia..:-S Gràcies de tota manera, tant de bo puguis..., donen caliu.
ResponElimina