ESKINJA, Igor dins ADN Galeria
"És quan dormo que hi veig clar", és la foscor que parla, el misteri que diu alguna cosa. I una cosa brillant com aquesta bafarada blanca. On menys t'ho esperes trobes la inspiració, o sigui, en un lloc tètric com aquest, quan et trobes submergit en una mena de caverna de Plató, i en vols sortir amb la poesia.
Doncs a mi la negra foscor m'inspira poc.
ResponEliminaBon dia, bonica Helena!!
El negre és el color del sublim , Gemma.
ResponEliminaBon dia!
sembla blanc sobre negre, però jo diria negre sobre blanc..
ResponEliminaen tot cas es complementen prou bé.
és quan dormo que hi veig clar, ho trobo una genial manera de dir-ho!
Gràcies, Lolita, és un dels meus motius preferits.
ResponEliminaEn moments de caverna obscura
ResponEliminala lucidesa assenyala
el camí.
El camí
ResponEliminal'il·lumina
la creativitat.
Bona la comparació amb la caverna de Plató!, un bon exemple de que la llum pot obrir-se en mig de la foscor...
ResponEliminaAudrey: sí, la llum pot obrir-se enmig de la foscor, com dels nostres errors en podem aprendre.
ResponElimina