dimarts, 10 de gener del 2012


ESKINJA, Igor dins ADN Galeria

"És quan dormo que hi veig clar", és la foscor que parla, el misteri que diu alguna cosa. I una cosa brillant com aquesta bafarada blanca. On menys t'ho esperes trobes la inspiració, o sigui, en un lloc tètric com aquest, quan et trobes submergit en una mena de caverna de Plató, i en vols sortir amb la poesia.

8 comentaris:

  1. Doncs a mi la negra foscor m'inspira poc.

    Bon dia, bonica Helena!!

    ResponElimina
  2. El negre és el color del sublim , Gemma.

    Bon dia!

    ResponElimina
  3. sembla blanc sobre negre, però jo diria negre sobre blanc..
    en tot cas es complementen prou bé.
    és quan dormo que hi veig clar, ho trobo una genial manera de dir-ho!

    ResponElimina
  4. Gràcies, Lolita, és un dels meus motius preferits.

    ResponElimina
  5. En moments de caverna obscura
    la lucidesa assenyala
    el camí.

    ResponElimina
  6. Bona la comparació amb la caverna de Plató!, un bon exemple de que la llum pot obrir-se en mig de la foscor...

    ResponElimina
  7. Audrey: sí, la llum pot obrir-se enmig de la foscor, com dels nostres errors en podem aprendre.

    ResponElimina