La rosa també ens ensenya que la vida sobreviu latent en circumstàncies aprentment molt dures. Però no ens enganyem, podem emular la natura, però no podem substituir el seu poder regenerador. Depenem d'ella, a la fi...
Jordi: sí, deu fer molta olor, que sou tants a comentar!
Eduard: la rosa sobreviu en circumstàncies molt dures, i és ella mateixa dura en les espines. L'art emula la natura, però no la pot substituir, cert. La natura tampoc pot substituir l'art.
Audrey: amb els teus escrits la bellesa creix també.
Tot renaix quan menys t'ho esperes, com aquest nou any que ara recomença.
ResponEliminaBon any, Helena.
I sempre és la rosa
ResponEliminaque ens deixa l'olor
amb la promesa d'una espina
clavada a la retina.
Sí, Joana, s'escau aquesta imatge en aquesta època de l'any.
ResponEliminacantireta: l'espina clavada a la retina deixa molta olor, és molt productiva, com en aquest poema teu.
Bon any a les dues!
ResponEliminaFa molta olor.
ResponEliminaLa rosa també ens ensenya que la vida sobreviu latent en circumstàncies aprentment molt dures. Però no ens enganyem, podem emular la natura, però no podem substituir el seu poder regenerador. Depenem d'ella, a la fi...
ResponEliminaPreciosa imatge per iniciar l'Any, tot i els pronòstics. La bellesa és fa espai i creix, té força!. Molt BoN 2012!, Helena.
ResponEliminaJordi: sí, deu fer molta olor, que sou tants a comentar!
ResponEliminaEduard: la rosa sobreviu en circumstàncies molt dures, i és ella mateixa dura en les espines. L'art emula la natura, però no la pot substituir, cert. La natura tampoc pot substituir l'art.
Audrey: amb els teus escrits la bellesa creix també.