GARCÍA FRAILE, Chus. Protected Zone earth 2007, dins ADN Galeria
Com la imatge d'ahir, però diferent. El progrés que evoluciona enmig de la natura, les escales que duen a la llum, en una drecera vista per alguns com a tramposa, artificial, antiestètica, però que és molt útil. Com una bona crítica ajuda a llegir o veure un quadre.
Una perspectiva lluminosa o intuïda al final del camí sempre omple d'esperança. Quan es va inventar la perspectiva en la pintura, va desaparèixer el concepte pla del món. Així en les nostres vides.
ResponEliminaOlga: molt interessant això que dius. Es devien inventar els personatges plans i rodons també! La perspectiva deu anar associada a la percepció del món, és cert.
ResponEliminaTota ascensió és humilitat i esforç, que es compensa amb la llum dalt del cim i el batec accelerat del cor alegre. Que sempre sigui així en els teus ulls, Helena!
ResponEliminacantireta: tota ascenció, encara que sigui en escales mecàniques, costa i té premi. Com espero que el nou any tingui premi per a tu, Montserrat!
ResponEliminaPreciosa imatge, bonics comentaris.
ResponEliminaImatge preciosa i impactant!!!...a mi m'agrada pujar les escales mecàniques caminant...un petó i bon any!!!
ResponEliminaJordi: gràcies, és d'aquelles imatges que han de dir alguna cosa segur, encara que no sigui el que jo dic.
ResponEliminaNúria: a mi també m'agrada de pujar-les caminant força sovint. Bon any!!!