dijous, 1 de desembre de 2011



MUNNELLY, Marcus. In the scene

Entre el negre, que és el color del sublim, i el verd, que ho és d'allò burgès, també de la vida. Des d'aquesta vida es pot arribar al sublim, a través de les escales de l'art. Els esglaons que són les etapes necessàries per poder vèncer una pujada. Un contrast, el del negre i el verd, que funciona, encara que sigui artificial.

11 comentaris:

  1. No, és veritat, gairebé és el contrast entre la nit i la gespa il·luminada. Però té un punt d'artificial. I fa respecte.

    ResponElimina
  2. La il·luminació recorda les dels grans camps de futbol.

    ResponElimina
  3. ¿El verd és burgès? Discrepo d'atribuir aquesta qualitat de poble a un prat. Burgès és qui viu al poble, al burg.
    El verd és el meu color preferit, i també el de Schubert que, a l'àlbum "La Bella Molinera" diu en un lied que el verd és el seu color.
    Els escriptors hem de restituir el nom a cada cosa.
    Avui ja he llegit dues traduccions d'aquesta noia, en dos blogs.
    El meu afecte,
    Olga

    ResponElimina
  4. Olga: el verd no és el meu color preferit, però m'agrada molt. Jo ho deia per aquestes paraules de Kandinsky:

    "El verd absolut és en el camp dels colors el que en el social ho és la burgesia: un element immòbil, satisfet i limitat en tots els sentits. El verd és com una vaca, grassa, sana i immòbil, que rumiant contempla el món amb ulls adormits i babaus. El verd és el color clau de l'estiu, quan la natura ha deixat enrere la seva turbulent adolescència, la primavera, y se submergeix en una calma satisfeta"

    Pot no tenir raó, però és molt ben argumentat.
    Qui és aquesta noia de la que parles?

    ResponElimina
  5. Els burgesos vesteixen de marró. I alguns de negre, de vermell i de rosa. En fi...
    Les escales, cops de duresa en la flonjor del verd, sempre amagades, però presents.

    ResponElimina
  6. cantireta: el marró m'agrada molt, més que el negre. Tots els colors es poden veure "segun el color del cristal con que se mira".

    ResponElimina
  7. Jo generalment vesteixo de negre, verd i blau. El marró em queda molt bé. Al Lluc també li queda bé, és molt pàl·lid de pell. En canvi, ni al meu marit ni a ma filla els queda bé. El verd ens afavoreix a tots! :D

    ResponElimina
  8. Després de tantes opinions, jo senzillament diré que m'agrada el contrast de colors que ens ofereixes, Helena i també el teu apunt.

    ResponElimina
  9. Gràcies, J N. No pretenc altra cosa que agradar-vos!

    ResponElimina