MUNNELLY, Marcus. In the scene
Entre el negre, que és el color del sublim, i el verd, que ho és d'allò burgès, també de la vida. Des d'aquesta vida es pot arribar al sublim, a través de les escales de l'art. Els esglaons que són les etapes necessàries per poder vèncer una pujada. Un contrast, el del negre i el verd, que funciona, encara que sigui artificial.
No tan artificial, potser.
ResponEliminaNo, és veritat, gairebé és el contrast entre la nit i la gespa il·luminada. Però té un punt d'artificial. I fa respecte.
ResponEliminaLa il·luminació recorda les dels grans camps de futbol.
ResponEliminaTens raó! Una mica més desèrtic.
ResponElimina¿El verd és burgès? Discrepo d'atribuir aquesta qualitat de poble a un prat. Burgès és qui viu al poble, al burg.
ResponEliminaEl verd és el meu color preferit, i també el de Schubert que, a l'àlbum "La Bella Molinera" diu en un lied que el verd és el seu color.
Els escriptors hem de restituir el nom a cada cosa.
Avui ja he llegit dues traduccions d'aquesta noia, en dos blogs.
El meu afecte,
Olga
Olga: el verd no és el meu color preferit, però m'agrada molt. Jo ho deia per aquestes paraules de Kandinsky:
ResponElimina"El verd absolut és en el camp dels colors el que en el social ho és la burgesia: un element immòbil, satisfet i limitat en tots els sentits. El verd és com una vaca, grassa, sana i immòbil, que rumiant contempla el món amb ulls adormits i babaus. El verd és el color clau de l'estiu, quan la natura ha deixat enrere la seva turbulent adolescència, la primavera, y se submergeix en una calma satisfeta"
Pot no tenir raó, però és molt ben argumentat.
Qui és aquesta noia de la que parles?
Els burgesos vesteixen de marró. I alguns de negre, de vermell i de rosa. En fi...
ResponEliminaLes escales, cops de duresa en la flonjor del verd, sempre amagades, però presents.
cantireta: el marró m'agrada molt, més que el negre. Tots els colors es poden veure "segun el color del cristal con que se mira".
ResponEliminaJo generalment vesteixo de negre, verd i blau. El marró em queda molt bé. Al Lluc també li queda bé, és molt pàl·lid de pell. En canvi, ni al meu marit ni a ma filla els queda bé. El verd ens afavoreix a tots! :D
ResponEliminaDesprés de tantes opinions, jo senzillament diré que m'agrada el contrast de colors que ens ofereixes, Helena i també el teu apunt.
ResponEliminaGràcies, J N. No pretenc altra cosa que agradar-vos!
ResponElimina