KOSUTH, Joseph. The paradox of content, 2009. Neó.
"L'art val més la pena que la veritat": algun cop he llegit que hi ha mentides que valen més que mil veritats. Allò artificial té importància. També el neó és artificial, però és l'únic il·luminat sobre el fons negre. Entre la paraula "art" i la paraula "truth", dos neons que indicarien el desig del terme mig, tot i que preval l'art. La paradoxa del contingut, que l'art sigui més real que la realitat.
l'art pot ser també la recerca d'alguna veritat, si més no és l'intent d'expressar el que no es pot expressar..
ResponEliminala veritat, quina d'elles??
una mentida que expressa, val més que mil veritats que no diuen res.., i encara més, si tenim en compte que les mil veritats potser també són mentida..
Molt bona, Lolita. Però la paraula veritat s'entén com la realitat convencional, la que la gent considera com a tal. Per a mi és veritat el que diu aquesta obra, per exemple.
ResponEliminaLa veritat, quin terme més relatiu.
ResponEliminaHi ha gent que vol pagar un quadre i no arriba a finals de mes. On és la veritat? Val la pena l'art a canvi de la vida? Provocatiu, el text!
ResponEliminaEm recorda el pont de l'estimadíssim i temerari Barinagarrementeria. Te'n recordes, oi?
ResponEliminaAixò: temerari.
Alyebard: la veritat, que mai és pura i poques vegades simple, segons Oscar Wilde.
ResponEliminacantireta: provocatiu, el text, igual com Baltasar Porcel que deia que "no dic la veritat com no sigui en els meus llibres". Val la pena l'art a canvi de la vida, perquè val més l'amor que la vida.
Jordi: el pont entre l'art i la vida? Entre el desig i la realitat. Deurà ser temerari, però també molt bell.
Us hi heu fixat que les dues línies blanques tenen penjades una mena de cordes d'equilibrista? Això és el pont temerari al que et deus referir, Jordi!
ResponEliminaSón per ballar, Helena.
ResponEliminaCom ho saps?
ResponEliminaAi, l'art, si nos fos per ell, on ens refugiaríem???
ResponEliminaSempre ens podem refugiar en l'art, en El bosc dels somnis, per exemple.
ResponEliminaAmb alguna enrampadeta, potser.
ResponEliminaJordi: ja passa... les "enrampadetes" del llamp creatiu!
ResponEliminaO l'art com a escenificador bell de veritats, ja que aquestes són tan relatives.
ResponEliminaAudrey: si el món no fos tan relatiu, l'art no existiria, parafrasejant la frase de dalt.
ResponEliminaTens massa memòria, Helena.
ResponEliminaSí, tinc molta memòria involuntària, la que serveix per ser creatiu.
ResponElimina