dimarts, 20 de desembre del 2011



ARIKHA, Avigdor. Vista del jardí dels Agutins, 1990, dins Album Letras-Artes

Un jardí seria una imatge del que és la humanitat. El que creix de manera natural, amb el que ho fa de manera artificial. O sigui, una natura controlada, com la d'aquests caminets de formes geomètriques entre els frondosos arbres. El que és humà ho és tant en un sentit com en l'altre, "humà" és una paraula molt ambivalent.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

  1. Jordi Dorca20 de desembre del 2011, a les 11:32

    Crec que m'hi perdut. Pot ser?

    ResponElimina
  2. Helena Bonals20 de desembre del 2011, a les 12:00

    Llavors t'hi haurem de trobar. Entre tants d'arbres costarà, haurem de fiar-nos dels caminets, i de les pistes que ens donen, les de la raó.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)