dijous, 22 de desembre de 2011



PIQUERAS, Carlos. Megaparchises Tuyú

La vida és un joc, l'amor és un joc, i cal prendre'ls com a tals generalment. En el vermell hi ha una mica de verd, etc. Cal provar de moure's de la casella d'entrada, i no frustrar-se si tornes enrera. Tot el que puja baixa, tot el que baixa puja.

12 comentaris:

  1. la vida és un joc, i també l'amor.. diuen que l'important és participar, però guanyar de tant en tant tampoc és cap crim,no?:) es clar que per guanyar cal moure fitxa, mentre dubtes quina és la fitxa que has de moure potser ja s'haurà acabat el joc..
    però, a vegades.. què difícil saber quina és la fitxa que hem de moure!

    ResponElimina
  2. No t'ho creuràs: aquest matí he estat a punt de comprar-me un joc de parxís, dels de comerç just. Al final me n'he desdit, però.
    Que tens molta telepatia?

    ResponElimina
  3. lolita: sí, si pot ser guanyar!

    Jordi: en el partit contra el Madrid vaig dir en broma: ara sortiran i ens faran un gol, i va ser així!

    ResponElimina
  4. Jordi: Aquest "No t'ho creuràs..." em sona!

    ResponElimina
  5. La vida és cíclica, la vida és arriscar-se, pendre-hi part, sobretot!.

    Bones Festes, Helena!

    ResponElimina
  6. La vida és un joc meravellós!
    Bellíssimes festes, preciosa Helena.

    ResponElimina
  7. Audrey: la vida és dura, en definitiva.

    Gemma: joc sí, meravellós no gaire, crec.

    Molt bones festes a les dues!

    ResponElimina
  8. Viure és un risc del qual no en pots prescindir. Un petó.

    ResponElimina
  9. La vida te l'hauries de prendre igual tant si guanyes com si perds, cantireta. El que passa és que de la teoria a la pràctica... Un petó.

    ResponElimina