LEÓN, Abel.
Pandemia 2007
La casa, allò més estable que tenim els éssers humans, en moviment migratori, en una mena de desert cobert d'un cel ennuvolat. El que cercarien aquestes cases és un cel més clar i un paisatge menys desolat. Una bona vista per a les seves finestres. Una pandèmia molt curiosa.
Sortir de l'aïllament, en definitiva.
ResponEliminaMitja por, semblen aranyes...
ResponEliminaEstic d'acord amb Alyebard. Jo hi posaria l'altra mitja, de por.
ResponEliminaJoana: m'agrada el teu comentari, i la foto on estàs tan guapa!
ResponEliminaAlyebard i Jordi: més por fa el panorama que envolta les cases mòbils!
Deu ser per això que se'n van.
ResponEliminaPotser nosaltres també hauríem de fer el mateix.
Molt bona, Jordi! Catalunya hauria de fer això.
ResponEliminaI els núvols també.
ResponEliminaCuriosa imatge, curioses tonalitats, em transmet una sensació d'estranyesa, i no sembla una foto feta de la realitat. Però m'agrada, és suggrent.
ResponEliminaVolia dir i escriure suggerent!
ResponEliminaJordi: sí, els núvols fora. Fan baixar la tapa, les teves idees!
ResponEliminaGemma: feta de la realitat, no que no ho sembla pas, aquesta imatge!
I tot i així, hi ha cases al desert que sembla que s'hi trobin bé, com aclimatades... Serà que tenen esperit d'ermità, els seus propietaris?
ResponEliminaHi ha cases conformistes, o bé les arrels són massa fondes.
ResponElimina