dijous, 29 de desembre del 2011



PERDICES, Álvaro, dins l'exposició NEGADA, AbiertA y desnudA, a l'Espai d'Art Contemporani de Castelló, 14 de gener-27 març del 2011

L'obra d'art en una paret, en aquest cas no és més que un forat a la foscor que du a un altre forat, a una porta, a la claror. Sense risc, sense anar més enllà, no hi ha possibilitat de més llum.
Publicat per a

8 comentaris:

  1. Jordi Dorca29 de desembre del 2011, a les 11:12

    Jo diria que aquesta vegada t'has arriscat molt, Helena. Un bon esvoranc, hi has fet. Un poema-esvoranc, podríem dir. Estem enlluernats.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals29 de desembre del 2011, a les 12:14

    Jordi: doncs no m'ha costat pas gens! A vegades no te'n vas per la tangent i és millor encara. Enlluernada ho estic jo!

    ResponElimina
  3. cantireta29 de desembre del 2011, a les 16:35

    A casa vam treure les espitlleres per posar-hi finestres. Vam quedar enlluernats per la bellesa del forat. La llum hi entrava tan generosament...

    ResponElimina
  4. Helena Bonals29 de desembre del 2011, a les 16:47

    M'agraden les cases amb llum, cantireta.

    ResponElimina
  5. GEMMA29 de desembre del 2011, a les 19:14

    Perquè com va dir Camús: "Si el món fos clar l'art no existiria".

    Molt bon 2012, Helena, i a per molta més inspiració de la bona com tan bé ens tens acostumats!

    Petons

    ResponElimina
  6. Helena Bonals29 de desembre del 2011, a les 19:22

    Gràcies Gemma, per posar la teva porció de llum en aquest bloc!

    Molt bon 2012!

    ResponElimina
  7. Audrey29 de desembre del 2011, a les 23:59

    Una imatge brusca i fosca, un esvoranc..., però les teves paraules hi posen la llum, sense risc, no hi ha claror, què cert!.

    Bon Bon dotze!, Helena.

    ResponElimina
  8. Helena Bonals30 de desembre del 2011, a les 8:52

    Audrey. diu Margarit "de com fracassa sense risc la vida".

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)