dijous, 29 de desembre de 2011



PERDICES, Álvaro, dins l'exposició NEGADA, AbiertA y desnudA, a l'Espai d'Art Contemporani de Castelló, 14 de gener-27 març del 2011

L'obra d'art en una paret, en aquest cas no és més que un forat a la foscor que du a un altre forat, a una porta, a la claror. Sense risc, sense anar més enllà, no hi ha possibilitat de més llum.

8 comentaris:

  1. Jo diria que aquesta vegada t'has arriscat molt, Helena. Un bon esvoranc, hi has fet. Un poema-esvoranc, podríem dir. Estem enlluernats.

    ResponElimina
  2. Jordi: doncs no m'ha costat pas gens! A vegades no te'n vas per la tangent i és millor encara. Enlluernada ho estic jo!

    ResponElimina
  3. A casa vam treure les espitlleres per posar-hi finestres. Vam quedar enlluernats per la bellesa del forat. La llum hi entrava tan generosament...

    ResponElimina
  4. M'agraden les cases amb llum, cantireta.

    ResponElimina
  5. Perquè com va dir Camús: "Si el món fos clar l'art no existiria".

    Molt bon 2012, Helena, i a per molta més inspiració de la bona com tan bé ens tens acostumats!

    Petons

    ResponElimina
  6. Gràcies Gemma, per posar la teva porció de llum en aquest bloc!

    Molt bon 2012!

    ResponElimina
  7. Una imatge brusca i fosca, un esvoranc..., però les teves paraules hi posen la llum, sense risc, no hi ha claror, què cert!.

    Bon Bon dotze!, Helena.

    ResponElimina
  8. Audrey. diu Margarit "de com fracassa sense risc la vida".

    ResponElimina