diumenge, 4 de desembre del 2011
MOLLÁ, Roberto, The enemy wants to know what you know (keep it under your Stetson). Llapis, tinta i gouache sobre paper mil·limetrat. Dins Galería Nuble
La cara, l'espill de l'ànima, diuen. Per tant, allò més abstracte, immaterial, s'hi ha de reflectir. Però sempre protegida per una capa de convencionalitat, d'empatia, la del barret clàssic. No es pot matar tot el que és gras. L'essencial i l'accidental. Si no ets feliç, almenys fes-ho veure. La façana és important, en aquest món. El sublim i el bell són com "lo mejor es enemigo de lo bueno". En paper mil·limetrat, amb la màxima precisió del dibuix, sinònim de sinceritat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Aquesta cara sembla refectir una ànima molt espitllerada, Helena. Si t'apropes molt et pots ferir amb els cristalls en punta!!!
ResponEliminaM'agrad molt la imatge i el que dius d'ella!!!
J N: espero que la rosa del barret et protegeixi de les punxes de la cara!
ResponEliminasi no ets feliç al menys fes-ho veure.. de tota manera mai t'ho acabaràs creient..
ResponEliminavestiràs la teva infelicitat amb els millors guarniments, sortiràs al carrer i et posaràs el millor barret.. i trobaràs milers de barrets damunt cares de cartró..
una imatge magnífica i com sempre interpretada tan subtilment..
bon diu-menge Helena!
lolita: el tema del barret recordo que ha sortit més d'una vegada en el teu bloc, no m'estranya que ara me'l comentis!
ResponEliminaÉs veritat, cares de cartró, ni tan sols cristal·litzades. Aquesta imatge que penjo dóna per a moltes interpretacions.
Jo estic amb la Joana. Imatge espitllerada. Fan mal, tants vidres.
ResponEliminaL'abstracció és això, el sublim també, penso, Jordi. Per això cal corregir-ho amb l'empatia del barret. Em sap greu que la imatge que he escollit et faci mal.
ResponEliminaI ara!
ResponEliminaEra una descripció i prou.
Al contrari: és estimulant, com tot el que ens proposes.
Me n'alegro!
ResponEliminaUna mà ha pogut agafar el barret. Els cristalls s'han fet sols, sense ajuda humana. Potser la imatge és més humana que mai, tot i el mirall on ens mirem la nostra mentida quotidiana.
ResponEliminacantireta: és una imatge humana, tot i els cristalls, o precisament per ells.
ResponElimina