MOSCARDÓ, Ramon. Caspolino dins Sala Parés
La vida és com uns cavallets, gira i gira i no tindria en compte la parella de la dreta, símbol del desig d'estabilitat, o l'enveja que desperten els nens que hi ha sobre dos cavallets en els altres dos nens de l'esquerra. Aquells que serien els contempladors d'aquesta vida, com els artistes ho són generalment.
La vida mareja, d'acord.
ResponEliminaPerò qui es mareja més?
Qui s'hi enfila ben ardit o qui bada, discret, talaiant-ho tot?
Jordi: la veritat és que no sé amb què em quedaria. Acció o contemplació: més aviat sóc contemplació, sempre he estat molt intel·lecte i poc cos, però no renego de l'acció.
ResponEliminaA mi m'agrada pujar-hi, tot i que també disfruto molt mirant als que hi són... És difícil triar!
ResponEliminacantireta: a mi em passa el mateix!
ResponElimina