dijous, 8 de desembre del 2011
PARRA, Nicanor. La máquina del tiempo
"La màquina del temps" perquè es tracta d'una màquina d'escriure antiga (denotació). Però també perquè amb l'escriptura ens projectem tan endavant com endarrere en el temps (connotació), en el futur i el passat de les nostres vides. Espinàs deia que només les coses antigues envelleixen bé. Jo hi afegiria que només la bona literatura pot arribar a ser un clàssic, una obra mestra, el que per a Pla només ho fan les obres que fa més de vint anys que s'editen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Potser comparteixo més la teva apreciació sobre la bona literatura, clar que les percepcions són sempre tan personals...No hi ha dubte, que actualment, aquesta és una màquina d'escriure antiga, a no ser que algú vingui en una màquina del temps i sigui aquest l'únic aparell que conegui :-O
ResponEliminaAudrey: m'agrada que estiguis d'acord en mi encara que en part. N'aprenc, dels vostres comentaris.
ResponEliminaEl planeta de les Underwood, que també envelleix, però al seu ritme.
ResponEliminaResto sol al vell
ResponEliminaplaneta, i una Underwood
l'ullet em feia.
(és un haiku, oi?)
El planeta, el món de les Underwood, deus voler dir. Sobre el haiku, és molt maco, però ningú els fa amb la mètrica adequada (4-6-4), ni tan sols a les itineràncies! Jo tampoc al capdavall.
ResponElimina5-7-5, crec que ha de ser.
ResponEliminaEl Jordi Mompó em va dir que és 4-6-4, i la Joana em penso que també. El que no recordo és com funcionen les tankes.
ResponEliminaL'art no envelleix, embelleix, com el teu blog!!!
ResponEliminaNo puc fer comentaris des del gmail, no em deixa blogger!!! Sóc Joana N
Volia dir Francesc Mompó!!!
ResponEliminaGràcies per l'elogi tan ben trobat, Joana! Em pots recordar això de les tankes?
Bonica interpretació, Helena!...i m'encanta el teu haiku, Jordi!
ResponEliminaGràcies, Núria! El Jordi sí que s'ho mereix.
ResponEliminaEscric per a mi
ResponEliminaen una màquina antiga,
Underwood, del temps,
perduda si compto els anys
llegits amb aquest enginy.
Això vol ser un tanka.
Si és en català, es compta fins a l'última síl·laba accentuada. Les tankes són com haikus en què s'allarga 2 estrofes més, o sigui, 5-7-5-7-7. http://ca.wikipedia.org/wiki/Tanka
cantireta: aleshores és 4-6-4-6-6, com jo ho tinc entès. Hi ha un tanka de Carles Riba que m'agrada molt, per cert, i té la meva mètrica:
ResponEliminaQue furioses
sento córrer les aigües
del nostre amor, oh!
quan vinc a tu pel frèvol
pontet d’una carícia!
Em sembla que cal diferenciar la mètica catalana de la castellana!!!
ResponEliminaCatalana 4/6/$/6/6
Castellana: 5/7/5/7/7
aigh on ha eixit el símbol del dolar, és un 4
ResponEliminaHo hauries de posar en euros, Joana.
ResponEliminaHelena, què guai el poema!
ResponEliminaJordi: :D!
Sí que val molt la pena, cantireta, com els teus comentaris.
ResponEliminajardines de acuario el umbral del lado oscuro.jardines de acuario el lado oscuro del monte.
ResponElimina