GRIFOLL, Llibertat. Dins el bloc griFOLL museum
Sense la tipografia del final no s'entendria el poema visual, però sense el gargot expressionista no hi hauria llibertat, ni poesia. De fet, la tipografia seria com la mètrica en certs poemes. Un final semblant en importància a la que té en griFOLL.
Tot el que fa en Josep és amagat dins de la visibilitat, cal dues lectures per entendre-ho, i després esclata la bellesa del missatge. Jo sóc fan seu!
ResponElimina"TaT!", així ens crida la llibertat, amagada en un racó vermell, desig.
ResponEliminacantireta: aquest autor és molt bo en les imatges i en els poemes. No m'estranya que en siguis fan.
ResponEliminaLa llibertat i el desig deuen anar junts, en el roig.
O ferida per la seua mateixa abstracció i absència de materialitst possible
ResponEliminaSí, Joana, l'abstracció a vegades fereix.
ResponEliminaEl tat de Cantireta, i l'abstracció fereix.
ResponEliminaT'has quedat amb l'essencial, Jordi.
ResponElimina