dissabte, 17 de desembre del 2011



GRIFOLL, Llibertat. Dins el bloc griFOLL museum

Sense la tipografia del final no s'entendria el poema visual, però sense el gargot expressionista no hi hauria llibertat, ni poesia. De fet, la tipografia seria com la mètrica en certs poemes. Un final semblant en importància a la que té en griFOLL.

7 comentaris:

  1. Tot el que fa en Josep és amagat dins de la visibilitat, cal dues lectures per entendre-ho, i després esclata la bellesa del missatge. Jo sóc fan seu!

    ResponElimina
  2. "TaT!", així ens crida la llibertat, amagada en un racó vermell, desig.

    ResponElimina
  3. cantireta: aquest autor és molt bo en les imatges i en els poemes. No m'estranya que en siguis fan.

    La llibertat i el desig deuen anar junts, en el roig.

    ResponElimina
  4. O ferida per la seua mateixa abstracció i absència de materialitst possible

    ResponElimina
  5. Sí, Joana, l'abstracció a vegades fereix.

    ResponElimina
  6. El tat de Cantireta, i l'abstracció fereix.

    ResponElimina