dissabte, 3 de desembre del 2011



BACH, Ariadna. Ilha de Sao Jorge (III) - various snapshots dins el bloc Photography & Experiences

Un camí pràcticament recte cap al mar, cap al far. El far que seria el nord que no hem de perdre mai, segons Joan Maragall. Un far solitari com la lluna en el cel. L'important no és l'objectiu, sinó el camí, diuen, com passa al camí de Santiago. Però per a Kafka no hi ha camí, si no és la meta, la resta només són intents frustrats.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

6 comentaris:

  1. Joana3 de desembre del 2011, a les 11:50

    Helena, probablement tenim tants camins com dies pper caminar-los, el que passa és que no tots ens porten enlloc i alguns es converteixen en dèdals obscurs on restem per sempre sense poder escapar.

    ResponElimina
  2. Helena Bonals3 de desembre del 2011, a les 14:03

    J N: que sàbia que ets. L'atàvica manca de llibertat.

    ResponElimina
  3. cantireta3 de desembre del 2011, a les 14:16

    I si et fan por les altures i el desconegut? I si el camí està enfangat i no vas ni pots tornar? La llum porta saviesa, però cal unes bones ulleres de sol per no enlluernar-se ;) Una abraçada!

    ResponElimina
  4. Helena Bonals3 de desembre del 2011, a les 14:20

    cantireta: si t'enlluernes és que has sortit fora de la caverna de Plató, és una cosa bona. Si no, és que el camí era enfangat, una experiència per a una altra vegada.

    ResponElimina
  5. Jordi Dorca3 de desembre del 2011, a les 18:33

    Molta feina a fer, hi veig jo.
    I un bon far al capdamunt.
    I si n'hi hagués més d'un, encara millor.

    ResponElimina
  6. Helena Bonals3 de desembre del 2011, a les 18:59

    Jordi: molta feina a fer, i no seré pas jo qui la faci, si tants n'hi ha millors que jo que han passat sense aconseguir-ho! Jo continuo sent una cosa molt petita.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)