HERGÉ, dins les aventures de Tintín
Per a Milan Kundera les persones que llegeixen i tenen gos són les millors. Un gos, per a ell, és un producte de la humanitat per sobre de la natura. Aquesta imatge no sé si es pot considerar art, però sí que la trobo molt maca, a més de la joia de viure que transmet.
Tintín!
ResponEliminaSí, Tintín! S'encomana.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaI ara només cal que tots els blogaires ens posem a saltironejar així mateix.
ResponEliminaJo ja ho faig!
ResponEliminaEstic d'acord amb el que dius de la imatge, però no amb en Kundera
ResponEliminatu saltironeges aixì, Bonals?
això s'hauria de veure...
Gregori: si no ets d'acord amb Kundera no ho ets amb mi.
ResponEliminaSaltironejo virtualment com a mínim. Tinc tendència a l'eufòria. De fet hi ha fotografies on surto més alegre!
Jo tenia una amiga que no se'n refiava de les persones a les quals no els agraden els gossos. I jo encara diria més: no me'n refio dels gossos als quals no els agraden les persones...
ResponEliminaHergé era un artista enorme i, doncs,el que dibuixava és art, per a la meva manera de veure.
M'agrada quan Tintin i Milú salten alhora. Transmet molta alegria. Hergé sempre m'ha agradat molt. Hi ha dibuixos que són obres d'art.
ResponEliminaEduard: molt bo això de les persones i els gossos. No esperava que us semblés tan adequada la imatge d'avui!
ResponEliminacantireta: hi ha dibuixos, com fotografies, com dissenys, que són obres d'art.
A mi em retorna a la infantesa, gràcies.
ResponEliminaNo diràs que no m'he posat al dia. Ara vaig al blog de poesia!!!
J N: a mi també em recorda la infantesa, la d'ara, perquè encara sóc com una nena, per sort.
ResponElimina